La CUP vol fomentar l’ús del català amb la creació de la nova Regidoria de Cultura i Política Lingüística

També proposa crear una Fira del Llibre de tardor i que un Programa de Muralisme perquè joves grafiters pintin les persianes dels comerços i així s'embelleixin els barris

 

La CUP ha anunciat avui les seves propostes electorals en l’àmbit de la Cultura. Entre elles destaca modificar l’organigrama del cartipàs municipal per a crear la Regidoria de Cultura i Política Lingüística (actualment és la regidoria de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat). Segons el cupaire Ander Zurimendi l’obejectiu és doble. Per una banda, enviar un missatge simbòlic de defensa de la llengua i per l’altre, situar el foment de l’ús del català com una prioritat de la ciutat.

A més a més, la CUP ha presentat el projecte «Alliberem parets», un programa de muralisme a lespersianes dels comerços. Consisteix a crear una borsa de joves grafiters interessats en pintar, que s’interrelacionarà amb una borsa paral·lela de botigues locals interessades en lluir el grafit. Es preveu un Pla Pilot als comerços de l’eix comercial Francesc Macià, amb una línia estètica conjunta. La proposta és tranversal en 4 eixos: Fomenta l’esperit creatiu del jovent de la ciutat i les dóna resposta a les seves necessitats i inquietuds (Joventut); fomenta les expressions artístiques malgrat que el muralisme i l’art urbà hagin estat injustament considerades una disciplina menor (Cultura), i embelleix els carrers (Espai Públic), i repercuteix positivament en la imatge del conjunt dels petits botiguers (Comerç).

Pel que a fa a la situació de les llibreries independents de la ciutat, Zurimendi ha proposat la creació d’unlloguer social per aquelles llibreries que puguin situar-se a locals baixos de titularitat pública. També ha anomenat la possibilitat d’eximir el pagament l’IBI a les llibreries independents, com ja es fa a altres ciutats.

A més a més, l’aposta dels cupaires passa per la creació d’una Fira del Llibre de tardor, actualment inexistent a la ciutat. Així s’afavorirà la presència al carrer i les vendes tant de les llibreries independents de la ciutat com de les editorials locals.

En el sector de les arts escèniques es planteja un nou Pla d’Usos sobre els teatres municipals, actualment infrautilitzats. També estudiar la viabilitat d’implantar un Festival de Microteatre, en col·laboració amb els i les estudiants de l’Institut del Teatre.

Pel que fa a la Festa Major, es proposa descentralitzar la FM en dies (passant a una setmana de FM). Així com enriquir la presència als barris, de forma que la programació no se solapi i es concentri una gran inversió de pressupost econòmic en tan sols 3 dies.

Com en altres ocasions, la CUP demana obrir un procés de participació per tal que la ciutadania pugui votar quins concerts de FM cal programar i aplicar criteris de paritat en les contractacions, tan pel que fa a gènere, llengua i estils musicals.

Pel que fa a la Cultura Popular, la CUP proposa simplificar els tràmits administratius que les entitats han de complir per poder demanar permisos d’actuacions. Pel que fa a Programari Lliure, la CUP proposa elaborar plecs de condicions que permetin l’accés d’empreses d’ESS, com Som Connexió, a la contractació del servei de WIFI de la ciutat. En l’àmbit de les Biblioteques municipals, els cupairesvolen implantar veritablement el Racó de Pensament Crític, a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT).

La CUP també ha apostat per Mostra de la Diversitat amb major implicació dels col·lectius de nouvinguts i menys dirigida, tot esdevenint un espai de debat que apoderi als col·lectius a relacionar-se en el dia a dia. A més a més, la CUP ha mostrat el seu suport al projecte Districte Zero (el naixent ecosistema de projectes culturals en torn a la zona post-industrial de la zona Nord del centre (entre La Rasa i l’Avinguda 22 de juliol).

Finalment, la CUP aposta per un control exhaustiu a les subvencions públiques que s’atorguen a grans esdeveniments, com ara la desorbitada subvenció al mapping de les esglésies de Sant Pere (Unesco),d’entorn a 40.000 euros, com al festival pseudo-esportiu Corporate Games (que s’enduu 44.000 euros).