La CUP proposa que l’Ajuntament passi el seu consum de telecomunicacions, energia, banca, assegurances i de missatgeria a cooperatives d’economia social
Són algunes de les 21 mesures que els cupaires proposen introduir al nou Pla Estratègic d’ESS
La CUP va presentar ahir les seves aportacions al Pla Estratègic d’Economia Social de Terrassa, en el marc de la reunió de la comissió que l'elabora. Es tracta de 21 mesures agrupades en 4 àmbits.
El primer d'ells és la compra pública, que consisteix en que l’Ajuntament contracti els serveis que necessita pel seu funcionament diari amb proveïdors de l’àmbit de l’Economia Social. Per exemple, que la licitació del subministrament energètic municipal passi de les operadores convencionals (Endesa, Iberdrola, Gas Natural..) a cooperatives d’energia verda com Som Energia. O donat el gegantí volum del contracte denergètic, passar a 'verd' un dels 3 lots en els que està dividida la licitació. Pel que fa a les telecomunicacions (terminals de telefonia mòbil municipals, línies generals de l’Administració, xarxa WiFi, connexions a internet a dependències municipals, etc.) es proposa fer el canvi a cooperatives com ara Som Connexió, i deixar enrere empreses com Telelónica o Orange.
També existeixen alternatives en sectors com la missatgeria i el transport. De fet, a Terrassa mateix han nascut algunes empreses que realitzen transport en bicicletes i mitjans de transport sostenibles. Igualment, cal tornar a intentar el traspàs dels comptes financers a entitats anomenades de banca ètica, com Fiare, Coop57, Caixa d’Enginyers, Triodos Bank, etc, tot tancant contractes amb La Caixa, Banc de Sabadell, Bankia etc. Finalment, també es treballa en alternatives ètiques als contractes d’assegurances ètics, com Arç cooperativa.. Totes aquestes propostes, tanmateix, han d’estar en planificades i superar obstacles com les exigències de lliure competència (que sempre beneficien les empreses tauró del sector). El camí, doncs, és difícil.
Altres de les propostes són la creació d’una Moneda Social pròpia de Terrassa, destinada a ser utilitzada a tots aquells indrets de la ciutat on es realitzi activitat d'ESS (botigues cooperativistes, agrobotigues, fira solidàries, mercats socials, mercats d'intercanvis, casals que s'hi adhereixen, futur equipament públic d l'ESS...). Permet, doncs, compartir les nostres capacitats i esforços (produïr un bé, prestar un servei) sense que estigui supedita a un marc monetari convencional. Cal anar alerta, però, ja que altres exemples de moneda social més recents han tingut molta embranzida inicial, però han estat flor de maig.
També trobem la necessitat de visualitzar aquestes entitats mitjançant un Mapa de la Terrassa Cooperativa (així com donar-lo a conèixer entre la ciutadania). Vindria a ser un ‘Pam a Pam’, com el que el·labora la XES, propi de Terrassa. De fet, la falta de visibilització d’aquests projectes davant la ciutadania és en moltes ocasions un dels principals handicaps per a la sostenibilitat dels projectes i botigues. Amb probabilitat, aquesta acció (així com un Pla de Comunicació per a l’economia social a Terrassa) és una de els més prioritàries i que cal calendaritzar quans abans millor.
Finalment, creiem que cal afavorir que les entitats d’ESS puguin accedir a locals comercials, com ara els de la galeria comercial de la Plaça Nova. En el marc de les obres de millora de l’espai del Vapor Gran, i més concretament de la plaça Nova, es proposa combinar una micro-reforma urbanística (mobiliari urbà, il·luminació), juntament amb l’impuls del passadís comercial sota les arcades. Sota el comandament de l’urbanista Itziar González, es proposa afavorir que tots aquests locals comercials siguin adreçats a projectes d’ESS.
Posar-hi pressupost, per fer-ho viable
Així mateix, la CUP creu que el Pla Estratègic pot quedar en paper mullat si no ve acompanyat d’un pressupost econòmic. Ja ho vam dir amb el Pla d’Igualtat i amb el Pla de Mobilitat (reglaments en els que la CUP hi va fer aportacions i va votar favorablement juntament amb l’equip de Govern). Col·laborar sí, però no poden quedar en mers eslògans o senzilles adhesions a xarxes supramunicipals (com la Xarxa de Municipis per l’Economia Social, la Xarxa d’Innovació Social del Vallès...), postives però insuficients. El que cal és voluntat política.
Proposem la creació d’una Moneda Social pròpia de Terrassa
També es troba la necessitat de visualitzar totes les entitats mitjançant un Mapa de la Terrassa Cooperativa
El Pla Estratègic, però, pot quedar en paper mullat si no ve acompanyat d’un pressupost econòmic