La CUP ha participat activament, aquests darrers mesos, en el procés de disseny del futur Equipament públic de foment de l'Economia Social. Malauradament ha comptat amb una escassa participació, però per la formació anticapitalista és un projecte prioritari. Per això, i fruit de les tasques del grup de treball i de la ronda de consultes feta amb entitats d'ESS de la comarca, la CUP ha establert la seva proposta de com dotar de continguts aquest futur 'viver' d'iniciatives cooperatives. 

La idea principal és que no només acolli oficines i serveis, sinó que també aposti per a que s'hi faci producció, de béns. Segons ha explicat Ander Zurimendi, "és necessària una inversió econòmica potent en maquinària, la qual posar a l’abast dels projectes cooperatius i d’impacte social de la ciutat i la comarca". I és que, precisament, moltes vegades el seu principal handicap és la impossibilitat de comprar la maquinària. I per tant, la falta d'accés a les eines amb les que produir. 

Aquest espai productiu es dividiria en dues línies d'especialització: Una tèxtil i una altra agroalimentària. "Per una banda trobem el Tèxtil Responsable, donat la llarga tradició que té el sector a Terrassa i la importància de mantenir l’ofici i la cultura i idiosincràcia que l’envolta", explica Zurimendi. I també perquè ja existeixen diverses iniciatives de tèxtil responsable (Teixidors, les diferents modistes dins Mandarina Market i El bagul de la moda, entitats socials com Revolució Tèxtil...). Per això, es proposa la compra d’una 'circular' com altres petites maquinàries.

Aquest espai podria ser el bressol per crear una Cooperativa Tèxtil que teixeixi les camisoles obreres i modernistes per la Fira Modernista (de forma que es venguin a la ciutadania en general i augmenti la seva implicació amb la fira). 

L’agroalimentària es divideix en 3 línies: Forn, micro-cerveseria i formatgeria. Per una banda, la producció de cervesa. L’adquisició de cubs de fermentació donaria la possibilitat que alguns del micro-cervesers de la comarca puguin fer el procés sencer a Terrassa (i no pas anar a fer la producció a altres equipaments). En segon lloc, destaca la possibilitat d’incloure un obrador alimentari de forn, el qual també inclogui dos forns (elèctric, llenya), donat la gran demanada d’iniciatives de pa i rebosteria amb farines ecològiquesexistent a la societat.

En tercer lloc, un obrador per elaborar formatge, ja que la maquinària també és cara. I no només fomentaria nous projectes, sinó que podria enllaçar-se amb l'Anella Verda. D'aquesta manera, es fomentaria la presència ramats de vaques, ovelles i cabres; que a la vegada són element clau d'un ecosistema sostenible i autocentrat; amb projectes productius en línia amb la Sobirania Alimentària (i que l'Anella Verda no es limiti a ser una zona de passeig, sinó una zona en la que hi passen closes).  

Oficines de l'Ajuntament i restaurant cooperatiu

En la part més convencional (però igualment important), trobem les oficines del Servei Municipal d’Economia Social i les oficines de les entitats referents de l’ESS que vulguin traslladar-s'hi (com ara la XES). També hi pot haver espai de Formació i sales de reunions(per seminaris i trobades), així com un Espai de venda de producte, un espai d’Exposició, un hall rebedor on poder fer Fires, un espai de Criança i espai infantil i un espai de Restauració (gestionat per una entitat culinària d'ESS). I finalment, un  Espai Viver, en la que consolidar el projecte des de la perspectiva més tècnico-administrativa (Pla de Negoci, comunicació i visualització del projecte, nom d’empresa, relació amb el Servei d’ESS...).

Exemples a estudiar: Barcelona i Iruñea

Hi ha diferents exemples d’equipaments, per poder disposar de diferents orientacions i exemples d’equipaments ja existents. Com ara Geltoki (Iruñea) i Coòpolis (Barcelona), que la CUP ha estudiat abans de fer la seva proposta.