La CUP no va participar aquest dilluns de les celebracions del dia d’Europa, tot entenent que l’actual model polític, jurídic i econòmic de la Unió Europea ha pervertit qualsevol projecte que un dia pogués haver semblat solidari entre els pobles d’Europa.     

Però vet aquí que el propi web de l’Ajuntament assegura que la UE “és requisit indispensable per al manteniment de les relacions pacífiques”. Nosaltres ens preguntem: Què és el que l’UE? I aquest Ajuntament que dóna suport i fomenta la UE, què entén per pau?

Si realment es vol apropar la UE a les ciutadanes i ciutadans, caldria que s’expliqués d’on i com neix l’UE i quina és la seva intencionalitat. I no deixar de recordar als anònims i anònimes que moren diariament en les fronteres de “pau” que la UE alça i promou.

La Unió Europea neix de la confluència d’interessos entre la geopolítica imperialista dels EUA després de la 2a Guerra Mundial, i els interessos de la patronal industrial europea per enriquir-se a partir de la reconstrucció post-bèl·lica. El Pla Marshall, el negoci del carbó i l’acer, l’OTAN i els pactes socials, són diferents cares d’una mateixa moneda que es va servir de la creació de la UE per exercir i orientar un control polític regional.

Posteriorment, aquesta estructura s’ha utilitzat per adaptar-se al model metropolità de la globalització neoliberal, establint centres i perifèries dins la mateixa UE i exercint una política exterior imperialista mitjançant l’acció política, econòmica, militar i de cooperació internacional. 

D’aquí que la UE hagi sigut, i és, una institució directament responsable de l’agudització de la desigualtat dins les seves pròpies fronteres. I també de portar-la guerra fins a les mateixes, tot impedint a sang i foc, en alguns casos, l’entrada de persones refugiades a la Unió Europea. 

Tal com apunta el militant d’Endavant Arnau Carné, “la Unió Europea és doncs responsable directa de la misèria i de la guerra de la qual fugen les milers de persones, provinents de Síria, d’Afganistan, de l’Àfrica subsahariana i d’altres molts indrets. I així com en els seus països d’origen no les concep sinó com a consumidores solvents, mà d’obra barata o directament com a població prescindible, un cop aconsegueixen arribar a la Unió Europea segueix fent el mateix: mà oberta i facilitats per les adinerades que venen a consumir i invertir, independentment de l’origen de les fortunes”. 

Però i si deixem entrar qui no té diners? En molts de casos patiran racisme, humiliació, inestabilitat legal i explotació per les desemparades que són utilitzades com a mà d’obra barata. I finalment persecució, presó en CIEs i deportació per les qui considera com a “sobrants”. 

Aquesta Unió Europea, n'hem de celebrar?