Sabem que hi ha persones que no els ha agradat massa que una formació política com la CUP s’hagi atrevit a demanar en un Plenari de la Corporació la dissolució del GIE (Grup d’Intervenció Especial de la Policia Municipal), un grup que està sota sospita tant per manca de transparència i com per les denúncies que porta al seu càrrec per intervencions en què  pressumptament haurien vulnerat drets fonamentals. Tampoc no deu haver sigut massa ben rebut que en aquesta mateixa sol·licitud també es demanés posar a debat un nou model de Policia Municipal per a Terrassa.

En la mateixa línia, coincideix amb què últimament s’han aixecat algunes veus, per tal d’iniciar un altre debat “jurídic” prou interessant i necessari, com és el del “principi de presumpció de veracitat” del que gaudeix la Policia. Un dret que ja porta molt de temps exercint-se als jutjats i comissaries d’aquest país i que ha provocat i provoca molts pronunciaments i sentències errònies, injustes o allunyades dels principis de presumpció d’innocència, equitat i igualtat davant de la Llei. Aquest debat s’ha iniciat a partir de la intervenció d’alguns Síndics de Greuges (Terrassa i Barcelona, per exemple), d’un grup de professors i catedràtics de la UAB, de col·lectius com Jutges per a la Democràcia i de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa.

Tots aquests pronunciaments públics creiem que han tingut un pes important en què alguns membres de la policia municipal de Terrassa estiguin intranquils i, en lloc de prendre una actitud constructiva, democràtica, raonada i pedagògica, es dediquin a desqualificar de forma oberta i indiscriminada a diferents persones. És la millor cortina de fum, per no afrontar la realitat o la veritat i el pitjor de tot es que els seus superiors tècnics i polítics de l’Ajuntament, callin i atorguin!!

Lamentem que en aquesta ciutat, Terrassa, que moltes vegades ha estat venuda per part dels poders públics com a “Ciutat de les Persones” no tingui la força, ni la voluntat suficient per obrir un debat valent, obert a tota la ciutadania, per a poder construir entre totes i tots un nou model de Policia Municipal, més adequat als temps actuals, al què realment necessita la gent (una policia de proximitat) i al que estableix la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Terrassa.

En la dinàmica política ,social i econòmica de canvi, transformació i de construcció de nous models de societat més justa, més democràtica i participativa en que ens trobem implicats els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, es molt lògic que un cos amb la història de la Policia Municipal entri a dins d’aquest procés, amb valentia i amb un esperit de renovació i transformació positiva  i sense utilitzar instruments, mitjans o models més propis de períodes pre-democràtics o de sistemes on la policia només està al servei d’un poder polític arbitrari.

Nombrosos estudis i pràctiques en altres països, posen de manifest en què cal experimentar amb un model de policia proper, en contacte personal amb la ciutadania. És la millor forma de protegir la mal anomenada SEGURETAT, un concepte manipulat i pervertit per interessos polítics i que cal omplir de contingut pedagògic , en clau de DRETS.

Creiem urgent que es comenci a treballar en aquesta línia a nivell de Corporació Municipal i de Ciutadania amb un treball transversal, constructiu i molt pedagògic. Si volem una societat respectuosa amb els Drets, necessitem bones pràctiques des de l’Administració, noves normes i per suposat una Policia també respectuosa amb els drets, donant exemple.