El Ple d’ahir va aprovar declarar Terrassa com a “Ciutat feminista” amb els vots favorables de tots els grups municipals, tret de la CUP. L’abstenció de la regidora Maria Sirvent obeeix a no voler caure en un nou brindis al sol, tan habituals en aquest Ajuntament i especialment impulsats pel PSC. La CUP no veu malament una declaració simbòlica que reforci la voluntat de la ciutat, però denuncia que no és més que gest de postureig. I que per tant, no hi pot estar participar de la seva aprovació.

I perquè considerem que és postureig? Doncs perquè el PSC ha aprovat ben poques mesures pràctiques d’aplicació de perspectiva de gènere a la ciutat i les polítiques públiques que com a Administració li pertoquen. Encara més: Aquella legislació que ha aprovat en el passat, cas del Reglament d’Igualtat de 2011, mai no l’ha arribat a desenvolupar. 

Per tant, més enllà de les paraules, a la CUP li agradaria veure polítiques actives (promogudes per l’equip de govern) en defensa de la Igualtat efectiva a la ciutat de Terrassa. O ni que sigui, alguns gestos d’empoderament de les dones que fan política en els seus respectius partits. Perquè, si no, com hem d’entendre que tots els portaveus de tots els partits siguin homes, tret de la CUP? Que als debats polítics retransmesos per Canal Terrassa només hi assisteixen homes, tret de la CUP? Que la presentació a premsa de la moció de Ciutat Feminista la fossin 3 homes (al centre de la taula) i només dues dones (marginades a cada un dels costats)?      

La CUP, en canvi, porta els 10 mesos de legislatura fent propostes constructives, tangibles i assumibles en matèria d’Igualtat i feminisme. Vam presentar el desenvolupament del Pla d’Igualtat i la contractació d’una tècnica més; el nou Protocol de Dol davant d’un Feminicidi (amb les companyes de TeC); el Mapa de la Ciutat Prohibida, per a detectar inseguretat nocturna (projecte que ja es treballa amb la regidoria) i la introducció de la perspectiva de gènere en el nou Pla de Mobilitat 2016-2021 (que també està en marxa). 

Així que tornant a la declaració d’ahir: Si aprovem aquesta moció, serem la primera ciutat declarada feminista. D’acord. I després d’això, què? El fet de posar l’etiqueta no sembla ni suficient ni punt de partida.

No construïm la casa per la taulada. No ens posem medalles abans d’hora. No fomentem les declaracions d’intencions com a praxis política. Treballem. Treballem amb mesures concretes perquè el missatge del feminisme arribi a cada racó de la ciutat.