Una desena de militants de la CUP van fer, la tarda de dimarts, una peculiar remullada a la font pública de la plaça Ricard Camí. Aprofitant el sortidor d'aigua, els joves es van refrescar i van jugar una partida de voleibol amb la pilota. La microacció pretenia reivindicar la re-apropiació de l'Espai Públic per part de la ciutadania.

De fet, aquesta font és punt de trobada d'infants i adolescents, que es remullen i es diverteixen creant el seu propi ambient. I a més a més, ho fan donant ús i sentit a un espai fins ara més aviat ornamental. Encara més: Es tracta d'unapràctica no mercantilista, mostrant que no cal pagar per activitats d'oci ben entretingudes (en cap cas, però, la considerem substitutiva de les piscines municipals, que haurien d'oferir preus més assequibles per a tota la població).

Per això, militants de la CUP van compartir espai amb altres joves, aquest dimarts, durant la partida de voleibol. I es van prendre també les imatges que il·lustren la campanya d'estiu a les Xarxes Socials, amb cartells i vídeos del moment. El lema base és "Reapropiem-nos de l'Espai Públic". En tot cas, també és una clucada d'ulls a la gestió directa de l'aigua per part de l'Ajuntament, després que aquesta setmana s'hagi aplanat força el camí cap a la municipalització del servei.

L'acció té l'humil objectiu de demostrar que ens cal una reapropiació de l'Espai Públic per a les classes populars, de forma que es pugui recuperar l'ús del carrer com a element de socialització, cohesió social i pont veïnal i de suport mutu.

O sigui, cal restaurar el sentit de ciutat i instaurar la possibilitat del 'bon viure'. Que no és cap idea burgesa, sinó la de tenir barris que paguin la pena ser viscuts. On es pugui sortir al portal de casa amb la cadira, prendre la fresca i petar la xerrada (ara anòmal, abans una quotidianitat). On es pugui jugar a pilota, per damunt ordenances de civisme. On es posin les bases per tornar a la vida comunitària. On el valor d'ús sigui més important que el valor de canvi. On les residents tornin a freqüentar els seus carrers i no siguin únicament zones 'dormitori'. I així impulsar un imaginari auto-referencial de barri, amb la seva narrativa i generadora auto-orgull.