Una cinquantena de professores de les escoles de Terrassa, així com tècnics de la regidora d’Educació i representants polítics de CUP i de l'equip de Govern, s’han reunit aquest matí al centre cívic Francesc Macià. L’objectiu ha estat doble: Per una banda, incorporar idees amb la xerrada de les tècniques d’Equalsaree, el gabinet de reflexió d’antropologia, urbanisme i arquitectura feminista.

I en segon lloc, compartir experiències ja realitzades a les escoles de Terrassa en línia amb el foment de la co-educació. Representants de l’escola Abat marcet, de la Roser Capdevila o de Ponent, entre moltes d’altres, han exposat les seves experiències. També han posat de manifest els problemes que s’han trobat fins ara: Dificultats per homologar els materials emprats, la falta de finançament per sufragar la compra de material i les obres... En tot cas, les possibilitats per re-dissenyar el pati escolar són infinites: Un sorral, un petit rocòdrom, pintar els arbres, una taula de pic-nic, un mural, un joc amb troncs de fusta... I totes elles disminueixen la desigualtat de gènere que suposa el monocultiu del futbol

Segons Ander Zurimendi, coordinador del grup municipal de la CUP, la proposta de redisseny dels patis d'escola és tant un debat feminista com urbanístic: «Ja sabem que la producció de l'Espai Públic no és neutre: Depenent d'una solució arquitectònica o una altra, podem modificar substancialment la forma en que la ciutadania farà un ús d'aquest espai».

A més a més, Educació s'ha adreçat a totes les escoles de Primària, amb l'objectiu de fer-los coneixedores d'aquesta proposta i proposar-los la seva adequació. Abans de finals de juny, les escoles hauran de manifestar si opten o no a participar del programa. Igualment, durant el curs 2019-2020, les escoles participants al programa inclouran aquest objectiu dins els eixos del Projecte Educatiu de Centre. Personal tècnic municipal mantindrà reunions i visites periòdiques amb els responsables de les escoles per tal de repensar els patis.

70% del pati: Per jugar a pilota

Segons han categoritzat diferents investigacions socials, els nens acostumen a ocupar espais físicament centrals del pati (on es construeixen les pistes esportives) i acostumen a jugar activitats motrius i d’alta intensitat, amb un espai sobredimensionat pel nombre d'usuaris (30% dels infants totals poden ocupar el 70% de la superfície, per posar un exemple). 

Les nenes (i els nens amb una masculinitat no hegemònica, tan LGTBIQ+ com no, així com mobilitat reduïda o diversitat funcional), queden doncs relegades a racons i espais perifèrics, amb activitat més estàtica (joc simbòlic o d’imaginació).  "El seu disseny actual afavoreix que es reprodueixin rols de gènere tradicionalment femenins i masculins, els estereotips sexuals i la jerarquia de gènere", apunta Ander Zurimendi. Zurimendi afegeix que "no es tracta de deixar de jugar a pilota, sinó d'entendre que el monopoli de la pista de futbol impedeix que es desenvolupin altres activitats que no siguin les dominants".