La CUP aposta per mesures concretes per caminar cap a la Sobirania Alimentària de la ciutat. Concretament, planteja implantar un Mercat Agroecològic a Terrassa. Donada la situació geogràfica de la ciutat, envoltada d’una superfície agrícola productiva i amb un potencial de creixement pendent a explotar, cal oferir a les pageses i productores locals un espai on poder distribuir els seus productes de temporada des d'una perspectiva de proximitat, contacte directe i que fomenti uns valors d'ecologia, cohesió social i valorització de l'activitat agrària a l'espai periurbà de la ciutat. 

De fet, fins l’any 2015 es feia un mercat d’aquestes característiques a la plaça Nova (amb freqüència mensual, del primer dissabte de mes). Actualment, també existeix –malgrat que amb caràcter anual- amb la Fira Agroecològica organitzada per la plataforma PiC Vallès. Són exemples que familiaritzen la proposta de la CUP; malgrat que en el cas dels anticapitalistes, es considera que hi ha la suficient massa crítica a la ciutat com per plantejar que se celebri amb una freqüència setmanal (o almenys mensual). 

De fet, es pot considerar les parades exteriors del Mercat del Triomf com una possibilitat que ofereix una certa estructura ja creada. A més a més, l’Ajuntament ja hi treballa, en incentivar aquest espai. Potenciar que algunes desenes de pagesos de la comarca tinguin accés fluid al públic (en format de mercat exterior) no només no xoca amb els actuals paradistes, sinó que impulsa la dinàmica de comerç local i el consum responsable. En darrera instància, beneficiarà a tot el sector local, davant el monopoli fomentat per les grans cadenes de supermercat i distribució d'aliments.       

Es tracta d’un mercat adreçat a diferents productes d’elaboració ecològica i de la zona, on es divulgui la importància d’una alimentació de qualitat per millorar l'estat ecològic del nostre entorn i la fixació de llocs de treball en aquests espais com a garantia de cohesió social i salut. Així es promocionarà la cultura culinària local i es participarà en la conscienciació social de la importància dels espais oberts de la ciutat des d'un punt de vista multifuncional. 

Aliments ecològics als menús escolars i de residències de gent gran 

La segona mesura és la introducció d’aliments ecològics als menús dels menjadors dels centres escolars de Terrassa, així com de les residències de gent gran. Justament té més importància, si cap, aquestes dies en els que la qualitat d'alguns menús a Terrassa ha estat qüestionada públicament. 

Segons el militant de la CUP Roc Padró, "així es possibilita l’establiment de vincles amb els pagesos i productors de l’horta de Terrassa i el Vallès Occidental, a fi d’introduir aliments ecològics, de proximitat i socialment justos -pagar preu digne- en els menús dels menjadors escolars". 

Evidentment, es tracta d’un projecte molt ambiciós i que pot tenir diferents fases: La primera és la seva aplicació com a Pla Pilot a un grup reduït d’escoles. Després, un control i revisió estricte del compliment del plec de condicions sota el qual va guanyar el concurs per part de l'empresa concessionària actual. I és que és necessària la revisió immediata del plec de condicions que es realitzarà per a la futura concessió dels menjadors escolars: Cal utilitzar criteris socials, ecològics i de gènere, analitzant la possibilitat d'oferir blocs separats en la concessió, per tal de garantir que en l'espai escolar no es reprodueixen desigualtats socials i l'explotació insostenible del medi en un àmbit com el menjador, així com evitant oligopolis com ara l'actual concessió a la multinacional SERHS. 

L’experiència basca 

Experiències com les cooperatives de menjadors escolars que ja ofereixen serveis a diversos municipis de l'Estat o estratègies a escala municipal com les que determinats ajuntaments al País Basc estan duent a terme (com ara Orduña o Larrabetzu) en les quals es contracta per via pública a algun productor directament, evitant així la intermediació via preus.

Horts Urbans

Finalment, la CUP destaca que cal enfortir el programa d'Horts Urbans de l'Ajuntament. Concretament, augmentant el nombre de parcel·les que s’ofereixen en cessió d’ús a les entitats que les demanen. Fomentar la seva presència a tots els barris i el caràcter autogestionat del projecte, de forma que sigui una eina d’empoderament de la ciutadania. De la mateixa manera que és una prioritat municipal la detecció de pisos buits per tal que entrin al mercat immobiliari i evitin processos especulatius i de manca d’habitatge, també és necessari el cens de solars buits que siguin susceptibles d’esdevenir en un hort urbà.