La CUP aposta per crear una mena de racó del Pensament Crític a la Biblioteca Central de Terrassa, tot entenent que el catàleg de revistes que actualment s’hi ofereix és insuficient. Fins i tot, en alguns casos, un tant trivial i poc equilibrat. Per això, presentarà un acord a la propera Junta de Portaveus (a celebrar el proper 28 de maig), així com el farà arribar a la Diputació de Barcelona. Destaca l’ampla presència de revistes de cuina, moda i premsa del cor, per exemple; davant una absència quasi absoluta de revistes de l’àmbit polític, social i cultural (que podríem anomenar de 'Pensament Crític') i que s’enquadren en la nova fornada de revistes en paper de l’àmbit cooperatiu i del nou periodisme. 

La presència d’aquestes revistes més trivials és positiva per a la pluralitat de gustos i preferències, però la seva preponderància per damunt d’altres estils (com el de ‘pensament crític’) fa que s’estigui fomentant entre la població una lectura una mica trivial. “Aquí no es tracta de dir-li a la gent què ha de llegir, sinó que hi hagi igualtat entre estils. I ara mateix, no n’hi ha”, explica el regidor Marc Medina. A més a més, cal entendre que la responsabilitat tant de la Diputació de Barcelona com de l’Ajuntament de Terrassa és dur endavant polítiques públiques de foment de la cultura d’acord amb criteris de qualitat. I sense dubte, “l’elecció del catàleg de revistes que s’oferten juga un paper determinant en quin tipus de societat civil i opinió pública vols fomentar: crítica i activa... o passiva i naïf", afegeix Medina.  

Quines revistes falten?

És el cas del setmanari La Directa, projecte consolidat i editat a Barcelona ja fa 10 anys; la revista El Viejo Topo, en castellà i també editada a Barcelona; la revista Alternativas Económicas, que compta amb moltes periodistes catalanes a la seva plantilla (incloent-hi el director, Andreu Missé), així com altres revistes mensuals com El Salto, La Marea i Tinta Libre (totes elles en part hereves de la plantilla de treballadores de l’extint diari Público). També hi falten el quaderns trimestrals que diaris digitals com Sentit Crític i eldiaro.es editen amb freqüència trimestral, els satírics Mongolia i El Jueves, la capçalera història que acaba de reviure Ajoblanco (de caràcter trimestral), etc. També existeixen a l’actualitat (i no hi són a la BCT) revistes feministes i de molta tirada entre els col·lectius feministes com Pikara Magazine, l'històric Cambio 16, la revista de periodisme futbolístic Panenka i la de periodisme literari Jot Down. Actualment només hi són presents El Temps i Le Monde Diplomatique, en aquesta línia de temàtica política i estil reflexiu. 

A més a més, aquestes mancances sobten encara més analitzant detalladament l’oferta existent. I és que actualment s’ofereix una variada selecció de revistes de temàtiques de limitada transcendència, com ara del sector de moda (Mia, Clara, Marie Claire, Vanity Fair, Woman, Buda Style...) del cor (¡Hola!), de l’estètica masculina (Mens Health, G), de decoració (Cosas de casa, Casas y baños, El Mueble), de fotografia digital (Digital Camara, Foto) de cocina (Cocina), de tasques manuals (Mis Labores, Labores Ana), de l’esport (Sport Life, Runners, Triatholn, Bike, Bici Fàcil, Gigantes), de hobbis aeronàutics (Avion Revue, Skipper)... 

                        ​​​​​

Desequilibri de la premsa en paper 

Igualment, la CUP proposa a la Diputació de Barcelona que subscrigui la Biblioteca Central al nou diari Jornada, periòdic recent nascut en paper (des del passat 5 de maig). Ha de complir així amb el criteri de subscriure’s a tot diari editat a Catalunya (malgrat els criteris de subscripció només es renovin una vegada l'any), fet que ara mateix no s'està complint donat que ja fa 2 setmanes que aquesta capçalera ha arrencat.

De fet, la distribució de les subscripcions als mitjans de comunicació de les biblioteques i casals cívics de Terrassa sembla estar descompensada. A la falta de subscripció a la Jornada, per exemple, és contraposa el fet que una capçalera com El Periódico sí és present a tots els casals cívics, segons diferents membres de la plantilla municipal han advertit recentment. Cal, doncs, conèixer el motiu pel qual es produeix aquest desequilibri comunicatiu, que redunda en una manca de pluralitat informativa que les Administracions Públiques (ni la Diputació de Barcelona ni l’Ajuntament de Terrassa) poden incentivar ni tan sols permetre per omissió. 

20 anys de la Biblioteca Central 

Aquesta proposta pretén enfortir la Biblioteca Cetral de Terrassa (BCT) com el gran espai cultural i de transmissió de coneixement en que ha esdevingut en els darrers anys. I que ha culminat, fa escassos dies, en el 20 aniversari d’aquest equipament cultural. Marc Medina conclou: “Sense dubte, enfortir la pluralitat informativa i augmentar l’oferta de revistes de pensament crític també suposarà un increment del coneixement, empoderament i la responsabilitat col·lectiva de la ciutadania de Terrassa, independentment de quines siguin les seves preferències polítiques”.