La regidoria de Comerç i la de Promoció Econòmica intentaran realitzar en els mesos vinents un llistat d"Entitats sense ànim de lucre" i d"Economia Social" que siguin susceptibles de traslladar-se al Mercat de la Independència. Així, es podria activar la proposta de la CUP d'atraure entitats socials i cooperatives als mercats municipals de Terrassa. 

 

Aquesta és el principal resultat de la reunió multilateral mantinguda ahir a l'Ajuntament, entre representants dels propis paradistes, tècnics de les regidories de Comerç i Promoció Econòmica i regidors i representants de la CUP, ERC, TeC i Ciutadans (aquests darrers, contraris a la proposta). 

 

El compromís de l'Ajuntament passa per fer una recerca de quins projectes socials podrien tenir cabuda al Mercat de la Independència, tot fixant com a exemple el cas de la parada de flors de Fupar. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre i que treballa amb col·lectius vulnerables.

 

I és que actualment, fins a 10 parades de la 'plaça' es troben buides des de fa anys. La proposta de la CUP pretén donar vida a dites parades per a evitar la desertificació del recinte i generar un flux de trànsit de gent jove cap al Mercat i un model de consum oposat al de les grans superfícies. A més a més, ho fa promocionat l'Economia Social i Solidària, que és aquella que té un retorn social i és que la que defensa la CUP.

 

El projecte, tanmateix, té un encaix complicat en el qual ja s'està fent feina. Com ara les bonificacions fiscals, que suscita controvèrsia dins el Mercat. Segons les dades facilitades ahir pels tècnics de la regidoria de Comerç, una parada senzilla i no alimentària paga de mitjana, aproximadament, uns 3.000 euros de taxa anual (lloguer), a banda de la concessió (una anualitat cada 5 anys). 

 

Per tant, la política fiscal podria venir tant de bonificar una part (o tota) d'aquestes taxes; que sigui l'Ajuntament qui aboni la taxa a la gestió econòmica del Mercat; etc. 

 

A banda de la mala imatge de desertificació que impliquen les parades buides, no ocupar-les significa deixar de cobrar uns ingressos destinats a la gestió econòmica diària del Mercat i la regidoria de Comerç.

 

Segons aquestes xifres, el cost de tenir buides 10 parades durant un termini de 5 anys suposa perdre uns ingressos potencials de 180.000 euros. Concretament, si una parada 'mitjana' paga aproximadament 3.000 euros anuals, llavors són 15.000 durant 5 anys. Cal afegir el cànon dels 5 anys, que afegeixen altres 3.000 euros. Per tant, una parada pot pagar fins a 18.000 euros durant cinc anys. Donat que n'hi ha 10 de buides, parlem d'uns no-ingressos de 180.000 euros.   

 

Malgrat s'apliqui una exempció del 50% de les taxes municipals, tenir ocupades 10 parades amb entitats socials, pagant l'altre 50%, generaria per tant uns ingressos de 90.000 euros al llarg dels 5 anys.

 

Un altre dels compromisos de la proposta inicial de la CUP, i ratificada ahir per tots els assistents, és que tota mesura ha de ser consensuada amb els mateixos paradistes del Mercat. Des de la seva Associació no es tanquen a la proposta, tot i que mostren problemes. Per una banda, l'exempció (parcial o total) de pagar imposts genera divisions.

 

En segon lloc, actualment es troben en un procés de canvi d'estructura jurídica, ja que la Regidoria de Comerç els cedirà la gestió del dia a dia a la pròpia associació. A més a més, es troben en mig de la re-definició de com volen que sigui el futur edifici.   

 

En tercer lloc, cal definir quin tipus de projectes tindrien cabuda en aquest projecte: Cooperatives, cooperatives amb Retorn social, només entitats sense ànim de lucre, etc.  

 

Actualment, l'Ordenança Fiscal que regeix damunt els mercats municipals ja estableix una reserva del 10% de la superfície per a entitats sense ànim de lucre, les quals gaudiran d'una bonificació de les taxes de fins al 100%. La parada de Fupar és l'única amb aquesta categoria, actualment, i no arriba al 10% de la superfície. Per això, ni tan sols caldria una nova regulació per vehicular la proposta de la CUP.

 

Allò que sí que falta és voluntat d'apostar per un consum més sostenible i de proximitat. De qualitat i que fomenti la sobirania alimentària. Justament el contrari que el model de Grans Superfícies que s'ha instal·lat a Terrassa i que està destruint el teixit comercial.