La CUP de Terrassa ha denunciat aquest matí que Marià Galí, president de l’empresa concessionària de l’aigua Mina de Terrassa, és president d’una SICAV. Aquesta eina financera, que tot i ser legal és una mena de paradís fiscal, s’anomena MinaRever i té la seu social a la mateixa adreça que Mina de Terrassa, al  carrer Societat 26. A més a més els consellers delegats de l’empresa accionista de referència d’aquesta SICAV, Patmina S.L són membres reconeguts de la Cambra de Comerç de Terrassa i de la CECOT.   

Adjuntem enllaç a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), on trobareu penjada la informació pública (que també us adjuntem en aquest correu): 

http://www.cnmv.es/Portal/Consultas/IIC/SociedadIIC.aspx?nif=A-65035412&vista=1&fs=03/12/2015

El fet que aquests empresaris de Terrassa comptin amb un instrument jurídic-financer com una SICAV és un escàndol, ja que l’aprofiten per a realitzar inversions especulatives a sectors estratègics. I els beneficis que obtenen d’aquestes maniobres només tributen a raó d’un 1%.

Mentre aquesta SICAV col·laborarà amb la hisenda pública amb un miserable 1% dels seus beneficis, una petita o mitjana empresa tributa habitualment del 28% al 33%. O qualsevol de nosaltres pagarem en renda pel nostre treball remunerat, una mitjana d’aproximament un 19% dels nostres ingressos.

Per tant, considerem que el comportament dels principals responsables de Mina de Terrassa està mancat de qualsevol noció d’ètica. És un instrument legal, però no pas legítim. És una mala praxis de l’empresariat, amb el vist-i-plau i col·laboració dels partits dels règim del 78 (PP i PSOE), que se suma a tots els escàndols que han propiciat el descontent amb la política, el sorgiment del 15-M, la fi del bipartidsime, la crisi política de l’Estat espanyol, etc.

També cal situar aquests comportaments en clau terrassenca. Ens trobem amb una empresa que assegura estar arrelada a la ciutat, i que és diferent a la resta. Les seves campanyes de marketing intenten amagar la veritable cara de Mina: Un tauró empresarial a la recerca del benefici propi.

Per tant, és un insult que Marià Galí, president de Mina, pretengui mantenir la concessió del Servei d’Aigua. A que es dedica amb la seva SICAV? Doncs a invertir en bancs que desnonen aquí mateix a Terrassa (CaixaBank, BBVA, Banc Sabadell) i amb empreses que generen conflictes socials i ambientals gravíssims a altres bandes del món (Repsol, Gas Natural, Telefonica, Petrobas, Wells Fargo).

I ens demanem: Té sentit que mentre l’Ajuntament està essent qui sufragui la major part de les factures que no poden pagar algunes famílies, els responsables de la gestió de l’aigua estiguin fent inversions milionàries en projectes que no garanteixen els drets de la població?