És igualment cert que tenim posicions diferents. Som conscients que l'opció finalment aprovada no respon als anhels d'una part de la militància de la CUP. Fet pel qual, i amb independència de quina opció ha guanyat, ara cal entendre i respectar les raons de les altres companyes. No celebrem cap victòria ni cap derrota. Perquè ara, a nivell intern, ens cal empatia entre uns i altres.

Conseqüentment, el procés de decisió va culminar ahir en la decisió de no investir Artur Mas com a president. Per això, recolzem al nostre Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP). I traslladem una forta abraçada a totes les persones que composen aquest òrgan, donada la gran pressió que han patit en els darrers dies com a cares visibles de la CUP-Crida Constituent. De fet, només cal mirar un poc les xarxes socials per a comprovar la greu campanya d'insults i amenaces (tant a militants personals com al conjunt de la CUP) que han llançat des de l'entorn de Junts pel Sí en contra de les candidatures d'unitat popular. Cal destacar, però,el masclisme amb el que s'han expressat tants i tants d'individus d'aquesta òrbita en contra de les dones de la CUP, amb atacs misògins que no cauran en l'oblit.

Vist la seva agressivitat, entenem que s'ha estès el nerviosisme entre les fileres de CDC. Formació a la qual ens adrecem per convidar-los, malgrat sigui in extremis, a que compleixin amb les seves promeses i no posin una persona per damunt del país.

També miram cap a Esquerra, als quals els demanem un esforç en la negociació. No debades, el desllorigador del procés podria estar entre les seves fileres, si es decideixen a prendre el protagonisme i responsabilitat que han refusat en els darrers tres mesos. Ho diem alt i clar: Oriol Junqueras rebrà el suport decidit de la CUP-Crida Constituent en cas de presentar-se la seva candidatura.

Hi ha marge fins al 9 de gener. La pilota està a la seva teulada.