Moltes vegades, les administracions opten per tancar els ulls davant les realitats que no els hi agraden. D’altres, posen traves burocràtiques amb l’objectiu que aquestes pràctiques desapareguin a poc a poc. 

I així, precisament, de posar traves, podem definir la nova maniobra de l’Ajuntament de Terrassa que sembla confondre la regulació de les associacions cannàbiques amb la seva prohibició. I és que l’aprovació del nou Pla Especial Urbanístic endureix 3 aspectes dels criteris que els clubs han de complir per poder seguir amb la seva activitat: que tinguin una distància mínima de 500 metres entre associacions; de 150 metres respecte a centres educatius, sanitaris i esportius; i la incompatibilitat d’allotjar les associacions en usos d’habitatge. 

Són, però, mesures excessivament restrictives. I que deixen les associacions en una situació d’inseguretat. Per exemple: la meitat de les ja existents -amb llicència, evidentment- no complirien ara amb els nous criteris i entrarien en el que s’anomena “règim transitori”. A la pràctica, això significa que  qualsevol canvi (de titular o d’aforament...) conduiria al seu tancament. 

A més a més, el ventall de possibilitats per ubicar les noves associacions queda absolutament limitat. Millor dit: queden relegades, bàsicament, als polígons industrials de la ciutat. I el sentit comú ens indica que no és la millor opció per les persones sòcies, que s’hauran de desplaçar des de casa seva fins al polígon industrial... i emprendre el camí de tornada, després d’haver consumit cànnabis! 

Que un club cannàbic quedi lluny del lloc de residència és, doncs, un problema per la seguretat física. Però també va radicalment en contra d’un model d’associacions cannàbiques de proximitat i petit format, sense ànim de lucre i de caire assembleari. Llavors, què és el que afavoreix, de retruc, aquest nou pla? Doncs un model de macro-associacions situades en naus de polígons, i més tenint en compte que no se’n regula l’aforament. 

Des de la CUP, a més, creiem que aquest pla hauria d’haver comptat amb la participació activa de les entitats afectades. Ens consta que la Federació d’Associacions Cannàbiques s’ha reunit diverses vegades amb l’Ajuntament, però sembla que les seves múltiples aportacions no han estat tingudes en compte a l’hora d’elaborar aquest nou pla especial.

Per això, la CUP és favorable a una regulació de les associacions cannàbiques, però feta amb elles. Com sembla que ha passat a Barcelona, on l’Ajuntament ha realitzat un pla especial urbanístic, molt menys restrictiu, i que ha comptat amb un major consens de totes les parts implicades.

* Marc Medina, regidor de la CUP Terrassa