La CUP defensarà al Ple que s’iniciï un procés de pressupost participatiu de ciutat pel període 2019-2020, amb l’objectiu que la ciutadania de Terrassa decideixi el destí d'un mínim del 2% dels diners totals anuals de l'ajuntament. Si s’aprova, es destinaran així als projectes d'inversió proposats i escollits per la ciutadania. Igualment, es proposa augmentar la partida destinada al pressupost participatiu d'inversions als districtes fins a una xifra mínima del 1% del pressupost anual. Entre les dues mesures, doncs, sumarien el 3% del pressupost anual del consistori vallesà i suposaria aproximadament uns 6 milions d’euros anuals (4 milions al general i 2 milions per inversions de districte).   

Segons ha explicat aquest matí en roda de premsa el regidor Marc Medina, també es proposa establir un calendari concret de jornades d'informació, discussió i debat associadades a aquests dos processos de pressupostos participatius i en les que hi participin totes les àrees de l'Ajuntament.“Des de la CUP creiem que per aconseguir avançar cap a una democràcia real cal avançar en termes de participació ciutadana”, ha explicat Medina, tot afegint: “Cal que els terrassencs i terrassenques participin de les decisions que afecten al seu municipi i, entre aquestes decisions hi ha el destí dels recursos públics. Els pressupostos participatius els entenem com una bona eina d’empoderament popular en que la ciutadania pot decidir i prioritzar on es destinen els diners del municipi”. 

A Terrassa, parlar de pressupostos participatius no és res nou. Des de l’any 2005 s’han anat realitzant diversos processos. Es pot destacar el procés que es va fer pel període 2008-2011, on 7640 persones van prioritzar a on es destinarien fins a 4 milions d’euros del pressupost d’inversió. “Una experiència que nosaltres entenem com a força positiva, però on hem de lamentar que alguns dels projectes escollits hagin trigat anys a realitzar-se o ni tan sols s’hagin fet”, remata Medina. 

Actualment l’Ajuntament de Terrassa té en marxa els pressupostos participatius d’inversió en els districtes. 500.000 euros del pressupost repartits entre els diferents districtes de la ciutat, on aquests poden decidir els projectes per invertir aquests recursos. Estem parlant d’aproximadament 83.000 euros anuals per cadascun d’ells. Medina afegeix: “Tenint en compte les dimensions de la ciutat i dels districtes en particular, aquesta xifra resulta molt insuficient com per iniciar projectes d’envergadura”. 

Els anticapitalistes creuen que més enllà de la retòrica de la participació ciutadana, el que cal és dotar la ciutadania de capacitat de decisió real sobre els assumptes públics. “Quan parlem de pressupostos participatius, el que cal és parlar de recursos destinats a aquests processos, sinó volem que es converteixin en actes simbòlics”, opina Medina.   

Tenim molts exemples de municipis a Catalunya que estan engegant pressupostos participatius en diferents formats (de ciutat, distribuïts pel territori, d’inversió…). Terrassa no és ni bon tros el municipi que destina més recursos a aquest àmbit. De fet, municipis com Argentona, amb tan sols 12.000 habitants, destinen la mateixa quantitat de diners que Terrassa a pressupostos participatius. I no és només una qüestió de dimensió del municipi. Badalona, durant el període 2017/2018 ha destinat 14 milions d’euros a inversions decisions per la ciutadania! I Terrassa tan sols un 0,26% del pressupost?