La CUP ha posat damunt la taula la problemàtica generada per les noves voreres, pintades a terra per la regidoria de Mobilitat per tal d'ampliar l'amplada. La CUP entén que l'Ajuntament potser no disposa del pressupost necessari per ampliar totes les voreres de la ciutat de menys de 90 centímetres, i que per això aplica la mesura low cost de pintar carrils per a vianants damunt l'asfalt. "Ara bé, no pot ser que siguin passadissos perillosos per a la seguretat dels vianants, i certament això és el que passa: Els cotxes aparquem damunt aquests nous carrils i impedeixen el pas, o circulen a molta velocitat a pocs centímetres dels vianants...", explica Montse Garcia, militant de la CUP. 

Per això, la formació anticapitalista reclama a la regidoria de Mobilitat la instal·lació de pilones, ja siguin rígides i flexibles, al llarg dels nous carrils de vianant pintats a l'asfalt. Aquest és un recurs de seguretat molt emprat a la resta de la ciutat, però sorprenentment no pas als nous passadissos. Amb la instal·lació de pilones, amb una distància entre cadascuna d'aproximadament un metre, s'evitaria que els cotxes hi aparquin damunt i privatitzin així l'espai del vianant. 

I és que Terrassa ja és una ciutat profundament dominada pel trànsit de vehicles. Fins al 70% de la superfície de l'Espai Públic està destinada a l'asfalt i vies de cotxe, mentre només el 30% restant està adreçat a voreres, carrers peatonals, parcs, etc. Així que en tot cas, cal disminuir el seu espai, no pas augmentar-lo.

En el cas del carrer Col·legi, a més a més, és molt important garantir la seguretat, en tant que es troba a les portes d’una escola de grans dimensions i molta afluència de la canalla. Allò que cal fer, doncs, és una zona de 'Petó i Adéu', tal com ja va proposar la CUP a l'inici del present curs escolar. O una zona d’aparcament dissuasori a 100 metres de les portes de l’escola, tal com proposa l’entitat Camins Escolars, agrupada per 10 AMPAs de la ciutat. Mesures per dotar els camins escolars de més seguretat, reduir la pol·lució del trànsit de vehicles i afavorir la vida al carrer. 

Accesibilitat

"La manca d’accessibilitat és una gran desconeguda", explica Montse Garcia, activista de la CUP i ella mateixa afectada per la mobilitat reduïda, "perquè poques vegades la ciutadania empatitza amb la seva mancança. Només les persones afectades i els seus entorns semblen estar preocupades". Però si no existeix, vulnera el dret a la igualtat d’oportunitats. I també el Dret a la Ciutat, teoritzat per Henri Lefebvre l’any 1968.