La CUP considera molt preocupant l’inauguració, pràcticament setmanal, de nous macro-supermercats a Terrassa. L’obertura d’ahir d’un nou Aldi (ja en són 3 a la ciutat) és la cirereta a un procés de colonització comercial per part d’empreses multinacionals que no s’atura.

Per això, presentarem al ple de novembre de l'Ajuntament de Terrassa la següent moció:

1. Mesures urbanístiques

1.1 Una moratòria per a l’obertura de grans superfícies a terrassa, entesa com a locals de més de 800 metres quadrats.
1.2 S’aconseguirà mitjançant la prohibició de concentracions de més de 800 metres quadrats de sòl terciari, a l’expansió del municipi.
1.3 I en l’àmbit de la ciutat consolidada, s’aconsegueix mitjançant l’impediment d’unió i annexió de terrenys i locals.

2. Mesures fiscals

2.1 Retirar la bonificació sobre la quota de l’impost d’activitats econòmiques de les grans superfícies.
2.2 Creació d’un impost ad hoc per a les grans superfícies comercials existents actualment. Es tracta de gravar un model econòmic que produeix importants repercussions i costos socials per a tota la ciutadania. No és de rebut que els beneficiaris econòmics d’aquestes activitats tractin d’externalitzar els costos de la seva activitat en el Medi Ambient, en l’ordenació del territori i en Infrastructures.

I és que també cal recordar la recent inauguració d’un Mercadona, elevant la xifra d’establiments d’aquesta marca fins a 11. Ni tampoc es pot oblidar el macro-centre de l’Esclat, així com el local de la gran cadena nord-americana MediaMarket. Així mateix, altres cadenes de supermercats com Caprabo i Condis també han seguit amb la seva política d’expansió comercial per terrassa, així com altres cadenes no esmentades fins ara.

Tota aquesta colonització es venuda per l’Ajuntament de Terrassa i l’establishment econòmic com una bona notícia. Asseguren que genera llocs de feina i que crea riquesa.

I què pensem nosaltres?

Ans al contrari, els llocs de treball que genera, evidentment els destrueix per un altre banda. Perquè la ciutadania de Terrassa no passarà a consumir molt més del que feia fins ara, si no a modificar els seus hàbits de consum. O sigui, deixarà de comprar a les botigues del seu barri, enlluernats per les ofertes dels grans peixos capitalistes. A més a més, els nous llocs de feina compten sempre amb pitjors condicions laborals d’aquells que en destrueix (llocs de tota la vida), fet pel qual les condicions laborals de les treballadores a Terrassa s’està enfonsant.

Igualment, la creació de riquesa és una fal·làcia, ja que el benefici econòmic que abans revertia en petits botiguers terrassencs ara marxa cap als amos dels nous grans supermercats. I evidentment, els propietaris d’aquestes empreses no només no es troben a Terrassa, si no que en la majoria de casos ni tan sols provenen dels Països Catalans.

Per un altre banda, el model econòmic promogut per aquestes cadenes compta en maximitzar els seus beneficis no només a costa de rebaixar les condicions de la seva plantilla, si no d’explotar els contractes que mantenen amb els productors dels seus aliments de marca blanca. I aprofitar-se així de la seva posició econòmica i compra massiva d’aliments per a tirar els preus i pagar una minsa quantitat.