Des de la CUP proposem que les bosses de plàstic d'un sol ús siguin substituïdes per alternatives sostenibles, que ja existeixen i són del tot viables econòmicament. L’objectiu és aprofundir en la línia estratègica de la prevenció de residus, que permet no només mitigar, sinó eliminar impactes ambientals innecessaris. Aquesta és precisament la tesi principal defensada en els àmbits ecologistes i acadèmics. De fet, Catalunya ja ha provat prohibir les bosses de plàstic gratuïtes a partir de 2018. Tanmateix, aquest veto s'ha d'ampliar també a les bosses de pagament, tot prohibint-les, i fer així complir la norma. De fet, les decisions de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) han caigut moltes vegades en paper mullat i advertències sense repercussió. 

Segons aquesta norma, els establiments comercials hauran de substituir-les per alternatives ‘verdes’, com ara les bosses de paper, les de fècula de patata, les biodegradables, les de cotó (tela), les de ràfia, així com les tradicionals cistelles i carrets d’anar a plaça.  

Els cupaires proposen utilitzar l’any que ve, com una franja temporal de "transició" per tal de poder fer efectiva l'eliminació del plàstic d’ús comercial en un horitzó situat el 2018. O sigui, abans de tancar la present legislatura.

A més a més, proposem que l’àrea de Promoció Econòmica fomenti –en la mesura que pugui-, que aquestes noves bosses siguin fabricades per la pròpia indústria de Terrassa, de forma que es generi un procés d’economia circular.   

La CUP entén que aquesta proposta s’hauria d’incloure  la en la línia de treball de l’Ordenança reguladora de la neteja pública i de la gestió dels residus de Terrassa, així com emmarcar-la en l’Avanç del Pla de Prevenció i Gestió de Residus Sòlids de Terrassa 2015-2020. De fet, aquest Pla ja aposta per reduir l’ús de bosses. Des de la CUP, en canvi, proposem anar dels compromisos als fets.

 

A continuació expliquem quines són les alternatives al plàstic, els motius ambientals, les normatives europees que hem de complir i les pròpies disposicions de l'Ajuntament:

 

 

* Quines són les alternatives? 

Tal com estipula el propi Avanç del Pla, entre les alternatives troben les bosses de paper, les de fècula de patata, les biodegradables, les de cotó (tela), les de ràfia, així com les tradicionals cistelles i carrets d’anar a plaça.  

1. Bosses de paper. Es tracta de les bosses tradicionals per la compra d’un producte a granel. El reciclatge del paper és molt i molt menys contaminant que el dels plàstics.  
2.  
3. Bosses de fècula de patata. Aquestes bosses presenten molts d’avantatges davant el plàstic tradicional, com el fet que es descomponen a la fiu de la seva vida útil i de manera natural en 180 dies, tal com indica la norma europea EN 13432. I no pertanyen en format de residu sòlid i contaminant durant anys, com les produïdes amb petroli, que triguen a degradar-se entre 100 i 300 anys (depenent dels experts consultats). Un altre benefici de les bosses de fècula de patata és que, a més a més, poden portar qualsevol missatge o fotografia impresa, ja que n’hi ha de tintes a l’aigua que tampoc no contaminen. A banda, són compostables (si es composten amb residus verds, es tornen en adob), fet pel qual també són reciclables juntament amb la brossa orgànica, no emeten CO2 i són reutilitzables (es poden arribar a fer servir uns 15 dies).    
4. Bosses de polietileno. Són reciclables com a plàstic, tot. 
    
5. Bosses de cotó. Cal que es fabriquin sense clorur i que les imatges i textos siguin impresos amb tinta no contaminant. En ser de cotó 100%, finalment es desfarien sense deixar conseqüències en l’entorn natural. 
    
6. Bosses de ràfia. Produïdes amb PP Wolen, provenen de fibres tèxtils sintètiques trenades de Polipropilen (PP). Es tracta de bosses reutilitzables, degut a la seva gran durabilitat i resistència. El seu valor agregat és la quantitat de vegades que es pot fer servir (entre 50 i 150, depenent del model), per tant la tassa de reutilització és molt i molt alta, de forma que redueix l’oportunitat d0haver de fer servir unes altres de plàstic per exemple. Ara bé, finalment no són reciclables.
    
7. Mètodes tradicionals. No oblidem que les nostres famílies, històricament, anaven a plaça amb la seva cistella i cistell. O més recentment, amb carrets de la compra. Potser no cal sortir cada dia amb ells, però si els dies que anem a fer compra.   
    
8. Alternatives contemplades a l’Avanç de Pla: Caixes reutilitzables (de cartró, de plàstic plegables); oueres i carmanyoles reutilitzables; i bosses reutilitzables per als congelats.

* Motius de sostenibilitat ecològica

Ja no val amb reciclar. Ja no val ni tan sols amb reutilitzar. La mera producció de bosses de plàstic és insostenible i cal eliminar-la per motius ecològics i ambientals. És necessari evitar els impactes i més quan està demostrat que l’estratègia del reciclatge té un sostre de vidre molt difícil de trencar.

De fet, segons les dades del Plan Nacional Integrado de Residuos, cada ciutadà de l’Estat consumeix una mitjana de 238 bosses de plàstic per any. A banda de les emissions de CO2 que es generen en la seva fabricació, posteriorment només un 10% acaben al contenidor groc. Es calcula que un 65% són reutilitzades a les llars com a bossa de la brossa, però evidentment només una vegada (fet pel qual el cost ecològic és pràcticament el mateix; altíssim igualment).

I a banda de la contaminació en la seva creació i posterior destrucció, encara falta ressenyar que les bosses de plàstic són el residu humà més habitual a la natura, ja que tendeixen a volar i a expandir-se pel territori (amb especial afectació a les costes). Allà, els residus plàstics es converteixen en microplàstics, cas d’arribar als rius. Més enllà de les dificultats posteriors per al seu sanejament provoquen processos d’intoxicació de la fauna.  

D’altra banda, reciclar també té un cost econòmic que ha de ser assumit pel ciutadà. Que sigui de plàstic i es posi al contenidor groc no vol dir que generi un efecte positiu. Ans al contrari, és dolent per se. Per això cal reduir la generació de residus, impulsant la reutilització i particularment la prevenció. És un petit pas en la contribució a la transformació contra el canvi climàtic i altres impactes ambientals associats al metabolisme de l’activitat humana. 

* Complir amb les normatives

D’acord amb la Directiva 2008/98/CE, els estats membres de la UE han d’elaborar plans de gestió i de prevenció de residus, on s’han d’incloure objectius de prevenció de residus. Encara més: Abans de 2020 la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a preparació per a la reutilització i reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres fraccions reciclables hauran d’assolir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes.

Per també és aquest el propòsit de l’Estat espanyol, que ja el 2010 aprovà el Plan Nacional Integrado de Residus i que acabarà en incompliment. I és que l’Administració no gosa enfrontar-se als grans supermercats. Però les normes han de ser d’estricte compliment. Encara més quan, tal com avisen des d’Ecologistes en Acció, les bosses són “prescindibles i fàcilment reemplaçables per alternatives verdes”. Són una mica més cares, però el seu cost ecològic és moltíssim d’inferior. 

* Avanç del Pla de Prevenció i Gestió de Residus Sòlids 2015-2020

També en l’àmbit municipal, l’Ajuntament ha de prendre les mesures necessàries per garantir que en les operacions de gestió del servei es compleixen els objectius especificats.

De fet, Terrassa ja té en marxa un Avanç del Pla de Prevenció i Gestió de Residus Sòlids de Terrassa 2015-2020. Però que sigui un pla benintencionat no significa que representi una aposta per la transformació social i ecològica de la ciutat. Per això, instem a integrar la prohibició de les bosses de plàstic com una mesura concreta del mateix Pla.   

Fins i tot, ja el Pla 2010-2015 estipulava entre els seus objectius el fet de “Prevenir la utilització de materials amb efectes perjudicials per al medi ambient i la salut de les persones (entre Empreses i administracions)”, així com “Minimitzar l’ús d’envasos i embalatges, fracció de residus en augment molt important en quant al seu volum”.  

 I una altra vegada, al Pla 2015-2020, ens trobem els mateixos objectius benintencionats. Com ara: 

“1.1 Reduir de forma efectiva la generació de residus, i concretament

assolir l’any 2020 un 15% de reducció en pes de la generació per

càpita de residus respecte l’existent l’any 2010”. 

“5.1 Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la

gestió de residus en un 30% respecte de l’existent l’any 2013”. 

I al llistat d’actuacions trobem directament una referència a la “Promoció de la substitució de bosses d'un sol ús” (num 27, pàgines 167-168). En la mateixa fitxa d’actuació, queda constància que les bosses de plàstic tenen efectes negatius per a Terrassa com ara “l'obstrucció de canonades, entre d'altres problemes. També provoquen distorsions en la gestió de les fraccions selectives en les plantes de tractament”. I a banda de les bosses alternatives “verdes”, també apunta a la possibilitat de fer servir caixes reutilitzables (de cartró, de plàstic plegables), bosses de pa de roba; oueres i carmanyoles reutilitzables; i bosses reutilitzables per als congelats.