La CUP considera que “raonable i positiva” la revitalització de l’àmbit urbanístic del Vapor Gran, obres les quals van culminar tant recentment com l’any 2007-2008. I és que, tal com explica la pròpia urbanista Itziar González, el projecte està mal concebut des de l’arrel. De fet, els ‘cupaires’ rebutgen l’elitització amb la qual va nàixer el projecte (hotel de luxe, centre comercial ‘a l’aire lliure’, residencial ‘alt standing’...).

 Ara bé, no per estar dissenyat en termes mercantilistes deixa de necessitar una resposta d’adequació per part de l’Ajuntament. Precisament, “crear barris que mereixen la pena ser viscuts” també és una idea transformadora socialment. I és aquí on la CUP veu raonables les micro-actuacions urbanístiques presentades per la tècnica Itziar González (com ara traslladar la zona de jocs infantils a una ubicació amb més sol, millorar el reg dels arbres per a un correcte creixement, instal·lació d’una font d’aigua, supressió de barreres arquitectòniques, augmentar la il·luminació nocturna, peatonalitzar els carrers que envolten el Vapor...).

 Són actuacions viables, sempre i quan siguin ‘low cost’ i el seu pressupost no sigui massa elevat. I és que es tracta d’una zona de nova construcció, que ja ha gaudit d’esforç econòmic municipal. No podem atendre sempre el Centre, alhora que deixem de banda els barris perifèrics. Probablement calgui prioritzar altres barris.

Per contra, la CUP creu que la solució als problemes de convivència de la zona, denunciats pels veïns i focalitzat en grups de joves, en cap cas passaran per augmentar la presència i pressió de la Policia local de Terrassa a la zona. Ans al contrari, el respecte mutu entre diversos col·lectius (colles de joves, infants de les escoles de l’entorn, skaters, bars i restaurants, residents i veïnat, comerciants) provindrà d’una major afluència de persones a la zona i d’encetar un diàleg entre tothom. L’àmbit urbanístic del Vapor Gran és suficientment gran com per a que hagi espais per a què tots els col·lectius pugui tenir el seu espai, amb diferents places, racons, carrers... També descartem sense dubtes la possible instal·lació de càmeres de seguretat, ja que considerem que la video-vigilància és una eina de control social que no repercutirà en major seguretat.

Per això, els cupaires cruen que la reapropiació de l’espai públic per part de la ciutadania (ja sigui per a fer-se besades, jugar a pilota i futbol, practicar skate o qualsevol altre tipus d’activitat lúdica), ha de ser entesa com a processos d’empoderament de la gent que no poden ser criminalitzats sota l’etiqueta d’incivisme. El que cal, al contrari, és vertebrar una geografia urbana rica i plural en la que tots els col·lectius tinguin el seu espai, ja sigui al Vapor Gran com a la resta de barris de Terrassa. I concretament, obrir el debat sobre l’oci dels joves. Desplaçar-los a les perifèries no és més que estigmatitzar-los.