Terrassa té un problema històric degut a la seva inclusió a la zona 3 del mapa de transports públics de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Malgrat les protestes cícliques en contra d’aquesta injusta zonificació, que fa molts cars els títols de transport per a la ciutadania, el problema no només està en vies de resoldre. Als al contrari, s’agreuja. 

Tal com vam conèixer ahir, l’AMB i la Generalitat de Catalunya han arribat a un acord per tal d'integrar Sant Cugat (a més a més d’altres 17 municipis fins ara a la zona 2), a la primera corona. D’aquesta manera, Terrassa se situarà des de llavors a 3 zones de distància de Sant Cugat i el campus de la UAB (entre d’altres), perjudicant seriosament tant a treballadores com a estudiants. No és, doncs, una oposició a que la població de Sant Cugat vegi abaratit el seu transport públic, sinó a que s'encareixi els d'altres poblacions. 

És per això que la CUP demanarà responsabilitats i explicacions, per saber quina serà l’afectació real de la mesura i les possibles bonificacions que es puguin fer. Com ara la posada en marxa de la T-Mobilitat, el sistema de zones que implicava que es pagava segons la distància recorreguda de forma contactless (i amb el qual la CUP també presenta reticències). O amb una suposada integració de Terrassa a la Zona 2, reivindicació històrica de la ciutat.

Igualment, la CUP té previst tractar-ho no només en clau terrassenca, sinó de forma global en relació a les pujades constants al transport públic. A Terrassa i arreu. I és que, evidentment, no només cal entendre-ho en clau terrassenca, ja que també afectarà els estudiants i treballadors de grans nuclis de població com són Sabadell, Sant Quirze i Rubí (que passarien d’haver de pagar 2 zones, en comptes de l’actual 1). Per tant, també necessita una resposta comarcal.   

La idea és que la nova zonificació pugui entrar en funcionament a partir del gener de 2019. Segons fons periodístiques, el Consell Metropolità del 16 d'octubre haurà de votar sobre aquest acord.