La CUP alerta del degoteig de tancaments de botigues a Terrassa i rebutja el “triomfalisme” de les institucions sobre la salut del comerç local

Marc Medina: "Els barris estan desertificats comercialment i només obren grans superfícies que s'emporten el benefici fora de la ciutat"

 

La CUP considera errat l'anàlisi de la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Terrassa i la Gerència de Comerç de la Diputació de Barcelona. I és que el document “Anàlisi d’hàbits de consum i compra a Terrassa 2017” no estudia la salut global del comerç local a Terrassa, sinó que es limita a analitzar algunes pautes de consum dels usuaris.

A parer de la CUP, la percepció ciutadana difereix molt d'aquest diagnòstic triomfalista. Segons el regidor Marc Medina, "els barris són un desert comercialno paren de tancar botigues –tant d’històriques com de més recents-, i els comerços amb més èxit i facturació són franquícies que s’enduen el benefici econòmic fora de Terrassa. O sigui, que "es fan trampes al solitari", il·lustra Medina.

Només cal veure la pluja de tancaments de comerços emblemàtics que està patint la ciutat en les darreres setmanes. És el cas de la papereria i llibreriaEgara, al carrer Gutemberg. I també l'anunci de liquidació de stocks i tancament progressiu (al llarg de l'any 2018) anunciat per la cèlebre jogueteria aeromodelística Edima (al carrer de Gaudí). Botigues d'esports com Terrass Sport, al carrer pare Llaurador, i botigues d'alimentació com l'històric Forn Vergés també han abaixat la persiana. La Room (carrer de la Rutlla), Racris (Abat Marcet), Guainia Outfit (Carrer Gutemberg), són altres comerços desapareguts en el darrer any.

 

 

També cal afegir les parades que romanen buides al Mercat de la Independència (aproximadament una dotzena, el 10% del total) i del Mercat del Triomf (similar). I això, malgrat que la CUP va promoure una iniciativa per ocupar-les amb parades cooperatives i d'Economia Social, que l'Ajuntament mai va implantar.  

Només obren grans supermercats

A banda d'aquests tancaments (que potser no són quantitativament definitus, però sí són qualitativament il·lustratius de l'estat del comerç), també és una evidència que la majoria de comerç que obre es centra en grans superfícies alimentàries. La darrera fornada d'obertures ve de la mà de l'empresa Condis Express. Malgrat això, totes les grans cadenes de supermercats han obert nous establiments a Terrassa en els darrers 2 anys (Mercadona, Esclat, Bon Preu, Lidl, Condis, Dia, Caprabo...).

Maedina apunta que "sembla evident la necessitat d'aplicar una moratòria a l'obertura de noves grans superfícies a Terrassa, tant en trama urbana com en les rodalies de la ciutat". En aquesta línia, és bastant probable que la inauguració del centre comercial Terrassa Rambla estigui enfonsant part del comerç local dels barris adjacents.        

L'enquesta reconeix falta de comerç als barris

De fet, la desertificació comercial dels barris és dolorosament visible. Malgrat que alguns barris mai han comptat amb una massa comercial substancial (degut a la seva configuració urbanística), és públic i notori com la buidor comercial es va agreujant. Així ho confirma aquest informe presentat a la Masia Freixa el passat 12 de març per la directora de l’Escodi, Nuria Beltran, els usuaris destaquen que “falta oferta comercial de barri”, però segons la mateixa ponent, “no passa res, perquè a nivell global hi ha de tot”. Vaja, que marxin fora del barri a fer la compra. 

Un altre punt il·lustratiu de les trampes de l’informe és el destí final de la facturació econòmica del comerç. O sigui: A qui redundaran els beneficis de les botigues. Doncs l’informe no distingeix entre Comerç Local, Franquícies, Grans Superfícies i Centres Comercials. De fet, la tendència és a tancar botigues locals i obrir negocis de les altres tres categories.

 

 

Black Friday: Les franquícies, les més beneficiades

Aquests tipus de negocis, de fet, són els que han importat dels Estats Units la campanya de vendes del Black Friday. I casualment, són també aquestes  grans superfícies les que més descompte poden oferir (gràcies al seu múscul financer) i per tant més clients i beneficis n’extreuen.   

Paradoxalment, Terrassa també compta amb grans mancances comercials, com ara la escassa existència de peixateries. I només als barris (tradicionals patidors de mancances), sinó que fins i tot tampoc n'hi ha al centre.