Aquest passat 9 d’abril vam fer la xerrada-debat entorn a la Sobirania Alimentària, en el marc de la presentació dels diferents grups del projecte Desfilant Terrassa – Teixint Sobiranies que estem duent a terme a la CUP de Terrassa. L’objectiu d’aquesta jornada era veure per una banda quina és la situació de l’accés a la terra a la ciutat, quines alternatives hi tenim implantades en termes d’agricultura social i aprendre una mica més sobre la situació general del model agroalimentari.

En primer lloc Roc Padró, membre de Terra Franca i de la CUP de Terrassa, va presentar l’anàlisi de la situació de la ciutat entenent que, en un àmbit metropolità, l’accés a la terra s’ha d’entendre des d’una perspectiva que no sols inclogui l’àmbit de l’agricultura periurbana professional sinó també els horts municipals i centrant-se bastant en l’impacte de les polítiques públiques en els mal anomenats horts marginals, els quals han perdut més de 43 ha en els darrers 10 anys sense voluntat per part de l’Ajuntament de trobar solució per a un model d’agricultura d’autoconsum que té unes funcions ambientals importants però sobretot socials, doncs l’any 2002 més de 1.300 persones gaudien d’un hort particular. D’altra banda també es planteja que en les ciutats cal parlar de l’agricultura urbana amb projectes d’horts urbans en solars abandonats com el Plantem-nos, que han identificat més de 30 solars buits en una campanya iniciada el 2014.

 Després va ser el torn de Marc Montlló, el qual va explicar el projecte d’agricultura social i ecològica del Centre Especial de Treball l’Heura, que estan actualment situats a uns terrenys de l’Ajuntament de Can Bonvilar i que donen feina a una quarantena de persones, la major part de les quals tenen capacitats múltiples. L’agricultura social s’erigeix doncs com una activitat preferent per a la inclusió de persones amb risc d’exclusió per la seva funció saludable per a aquestes persones i que genera integració al territori.

 Un cop vista la situació en aquests aspectes de la ciutat, la Mónica Vargas va fer una anàlisi més a escala superior de com funciona el sistema agroalimentari a nivell mundial, amb els potencials de cara a la sobirania alimentària i els riscs que calen afrontar. Va fer notar que el 70% de les persones que passen fam al món viuen en àmbits rurals i són productores, el que mostra el fracàs d’un sistema alimentari liberalitzat i amb manca de polítiques de proteccionisme per tal d’evitar la degradació de la qualitat de vida en els entorns on hi ha risc de pobresa.

 Per altra banda, des de l’Observatori del Deute en la Globalització també es considera que un dels principals esculls per a la consecució de la Sobirania Alimentària és MercaBarna, on actualment tant sols el 13% dels productes que s’hi venen són de producció de la província. Així, l’objectiu d’aquesta empresa municipal, però que actua des d’una òptica totalment globalitzada, és convertir el mediterrani en una autopista d’aliments sense restriccions. És en aquest punt on acords com el que s’està negociant a porta tancada entre la UE i els Estats Units, el Tractat de Lliure Comerç i Inversions, pot suposar un empitjorament de les polítiques agràries fent que es considerin com una mercaderia més i homogeneïtzant per la baixa totes les polítiques dels Estats tant a nivell ambiental, de seguretat alimentària, social o laboral.

 Després de les presentacions es va iniciar un debat molt fructífer en el qual es va reflexionar sobre temes que creiem que són cabdals per tal d’entendre quina és la rellevància d’avançar cap a la Sobirania Alimentària i quines possibles vies s’obren. En primer lloc comprendre que no s’han de plantejar la producció ecològica i la convencional com a enfrontades perquè és prioritari fer una transició en la qual els productors locals puguin seguir mantenint determinades pràctiques a mesura que esdevé un canvi cultural.

 D’altra banda la Mónica va apuntar que els tres aspectes més rellevants són aquest canvi cultural, la justícia social entesa des de l’àmbit agrari (retribucions justes, igualtat de gènere, relació entre productors i subcontractats) i sobretot recuperar una política alimentària real ja que, cada cop més, es tendeix a pensar en l’alimentació com a una mercaderia més. En aquest sentit apunta la rellevància i els èxits que han suposat aspectes com el Tractat de Comerç dels Pobles que s’ha aprovat a determinats països llatinoamericans.

 Un altre aspecte sobre el que es va reflexionar va ser en com la Sobirania Alimentària a nivell català pot contribuir a afavorir processos de recuperació de Sobirania als tercers països, evitant així la colonització alimentària que suposa el lliure comerç i els processos de venda de productes a preus competitius per a uns països però destructors de la seguretat alimentària en d’altres. Aquí recau la rellevància doncs d’evitar que s’aprovin tractats que van en contra dels drets dels pobles com el TTIP per tal de defensar la Sobirania.

 És per això que es va acabar amb una crida a participar a la manifestació que es farà el dia 18 d’abril a les 17h al Passeig de Gràcia de Barcelona, així com a l’acte de plantada de mongetes del ganxet que es farà als horts urbans de Ca n’Anglada i Torre-Sana el mateix dia a les 12h i que organitza el Casal de la Dona i el Col·lectiu d’Horts Urbans per tal de poder-les entregar el setembre quan passi per Barcelona la 4a Marxa Mundial de les Dones. Posteriorment doncs, baixarem en bloc amb tren cap a Barcelona per assistir a la manifestació. Des de la CUP Terrassa ens sumem a ambdues convocatòries amb la voluntat que mostrem la importància d’una Sobirania Alimentària per tal de poder ser lliures. Sembrem el futur!