Notícies de Terrassa

Fer grans declaracions en favor de l’Economia Social i Solidària (ESS), però veure que a la pràctica es destina únicament un 0,2% del pressupost corrent de l’Ajuntament, es una clara mostra de «postureig» municipal. Aquesta és la trista anàlisi a qual es veu obligat a arribar la CUP, després d’analitzar l’estructura de la despesa dels Pressupostos Municipals pel 2019.

La CUP ha votat avui en contra de la proposta de pressupost pel 2019, escandalitzada amb el fet que el pressupost destini més de 30 milions d’euros en la contractació de serveis a empreses privades externes. En aquesta partida s’inclou l’externalització del servei d’atenció domiciliària (SAD), el servei de neteja d’edificis municipals i el servei de menjadors escolars, per citar-ne alguns dels exemples més destacats.

El regidor Marc Medina acaba d'anunciar, en el decurs del Ple extraordinari d'Ordenances Fiscals pel 2019, que el vot de la CUP serà en contra de la proposta de l'Equip de Govern. Segona Medina, tant els ordenances com el pressupost són eines «imprescindibles» d'un Ajuntament, ja que concreten en xifres el que després seran les polítiques municipals durant tot l'any. Malgrat això, ha afegit Medina, «els tempos i les formes utilitzades per l'equip de Govern han estat molt deficients».

Els patis escolars són un element imprescindible d’aprenentatge, socialització, desenvolupament físic (motriu i cognitiu), creació de la pròpia identitat i sentit emocional de la canalla. Tant per la plasticitat de la psique de l’alumnat de petits, com per la quantitat d’hores que els infants hi passen (unes 500 hores l'any). Per això, cal tenir cura que estiguin dissenyats amb criteris d'igualtat i accés per tothom. 

Les agrupacions de la CUP del Vallès Occidental, agrupades a la CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) hem demanat de forma unitària re-dissenyar les polítiques de Mobilitat pensant en clau d'integració comarcal. I només, doncs, entesa com una anada i tornada a Barcelona. 

Per a la CUP les ordenances fiscals són un element fonamental de redistribució de la riquesa de la ciutat; sempre que s’elaborin des d’una òptica de progressivitat i tenint en compte la capacitat econòmica dels terrassencs i terrassenques. 

Terrassa té un problema històric degut a la seva inclusió a la zona 3 del mapa de transports públics de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Malgrat les protestes cícliques en contra d’aquesta injusta zonificació, que fa molts cars els títols de transport per a la ciutadania, el problema no només està en vies de resoldre. Als al contrari, s’agreuja. 

Aquest divendres, 12 d'Octubre, se celebra l’anomenat Dia de la Hispanitat, que no és altra cosa que una commemoració vergonyosa de colonialisme vers l’Amèrica i el genocidi indígena. I també és, evidentment, jornada de manifestacions de l’extrema dreta espanyolista i agressions ultra als carrers de Barcelona i d’altres indrets del territori.

El passat ple del mes de juny es va produir a Terrassa un fet insòlit: 4 intervencions ciutadanes, dues d’elles acompanyades de propostes de resolució. Per una banda, la ciutadania organitzada amb l’objectiu de fer propostes per tal que la ciutat avanci. De l’altra, un entramat institucional, amb el Reglament Orgànic Municipal (ROM) com a màxima expressió, que l’únic que fa és posar-hi traves. I no és l’única vegada que passa.

L’imparable tancament del petit comerç ha prosseguit durant l'estiu i inici del nou curs a Terrassa. Les darreres persianes que s’han abaixat són les de la merceria La Esmeralda i les de la cafeteria Brasilia, que iniciaren la seva tasca el 1922 i el 1961, respectivament, tot i que en breu també ho farà la cèlebre botiga aeromodelística Edima (que ja ha cobert l’aparador amb embolcall marró), i que ja a la primavera anuncià el seu final progressiu fins a la tardor.  

Pàgines