El passat divendres, dia 31 de maig, ha tingut lloc una xerrada/debat sobre la Revolució Bolivariana a Veneçuela. L'acte s’ha dut a terme en el local dels Amics de les Arts, i estava organitzat per la CUP de Terrassa i el Grup d’Opinió dels Amics. 

Els ponents d’aquest acte han estat: el membre de la Brigada Vallesana Simón Bolívar i el Cònsul de Veneçuela a Catalunya, l’Antonio Martínez. La presentació dels mateixos ha estat a càrrec del company Pep Valenzuela. Una trentena de persones han assistit per escoltar, en un relat proper i entenedor, una descripció d’aquesta Revolució que de la mà del Comandante Hugo Chávez, va començar ara fa 14 anys al país llatinoamericà.

El primer ponent, el membre de la Brigada Vallesana Simón Bolívar, ha realitzat una cronologia de moments importants, que han permès la gestació d’aquesta Revolució Socialista a Veneçuela, així com dels fets més destacats des de l’arribada al govern per part de Chávez; el seu origen humil, la seva lectura apassionada d’autors clàssics, de revolucionaris indígenes i alliberadors al llarg de la història llatinoamericana, com va ser el mateix Simón Bolívar. L’intent de sublevació del 1992 i el posterior empresonament del Comandant, la folgada victòria electoral del 1998, l’intent de cop d’estat del 2002 i, com no, la recent mort ara fa dos mesos de Chávez, poc temps després d’haver tornat a vèncer, un cop més, en unes eleccions generals, i la darrera victòria del nou president, Nicolás Maduro, han estat entre d’altres els punts tractats. Seguidament, el Leo ha volgut destacar els èxits més importants assolits al llarg de l’època chavista: la visualització de tota una part de la població més marginal i pobre, que fins aquell moment havia estat oblidada i marginada (l’univers electoral va passar d’11 milions l’any 1998, a 18 milions de persones l’any 2012), la implantació d’una educació i salut gratuïta i, sobretot, la conscienciació d’un poble amb voluntat d’ésser protagonista del seu present i futur.També ha repassat els punts programàtics principals que ja estaven incorporats en el programa de les eleccions del passat octubre de l’any passat, i que continuen vigents en aquesta nova etapa de govern. El Leo no s’ha pogut estar de recordar el cop dur que ha suposat per al poble, la mort del Comandant, donat allò que suposava Chávez en l’ideari d’aquesta, encara jove, Revolució Bolivariana, “la més important de les revolucions populars del segle XXI”, i la intromissió d’un imperialisme obsessionat per avortar aquesta emancipació i sobirania del poble veneçolà.

A través un discurs diàfan, directe i apassionat, el Cònsul Antonio Martínez (‘un treballador de la Revolució’, segons es descriu ell mateix) ha donat, en segon lloc, una visió actual centrada en els aspectes més rellevants de la revolució socialista veneçolana. Ha començat advertint dels perills que suposa una gran part de la premsa mundial, al servei de l’imperi capitalista, la qual, a través de difamacions, pretén donar una imatge tergiversada de la realitat del seu país. En aquest temps, han estat possibles una sèrie d’institucions solidàries i de germanor entre pobles, com ara l’ALBA i l'ampliació i consolidació del Mercosur, que pretenen establir vincles econòmics, socials i de cooperació entre els països de Sudamèrica i Centre Amèrica, a més d’aliances amb altres països, com ara la Xina o Rússia. L’Antonio ha destacat les premisses fonamentals del govern des de que va arribar al poder el 1998: ‘nacionalitzar’ la ciutadania, i mirar de dotar a totes les persones dels recursos bàsics per a la seva existència de manera digna, així com l’accés a una educació i una sanitat universals i públiques. També ha insistit en el fet que el camí encetat a Veneçuela vers el Socialisme, és propi i no exportable, ja que cadascun dels pobles ha d’articular la seva pròpia versió de la sobirania popular, adaptada al seu propi context.

El públic assistent ha mostrat un alt interès i desig en continuar avançant en el coneixement i el compartiment d’idees al voltant de la realitat veneçolana presentada pels dos ponents. En el debat, s’han tractat qüestions, adreçades al Cònsul, com ara les línies d’actuació traçades des del govern veneçolà en el camp de l’educació, la necessitat d’establir vincles més forts entre els pobles, com per exemple al sud d’Europa davant l’opressió que estan patint molts països i la seva classe treballadora, o la situació generada per l’oposició després de les últimes eleccions a Veneçuela, reclamant un recompte dels vots argumentant una suposada manipulació que no té cap base raonada, segons el Cònsul. També ha suscitat interès la ferma convicció de que la Revolució a Veneçuela ha de ser pacífica però armada, o la ‘politització’ de la gent, molt més preocupada ara en els assumptes que els afecten i en vetllar per la seva sobirania com a poble.

L’acte ha finalitzat amb la proposta, manifestada pel mateix Cònsul Antonio Martínez, de continuar tractant aquests temes de manera més concreta, en posteriors actes com aquest, de cara a aprofundir en l’intercanvi d’experiències i idees per a la construcció del Socialisme, el qual sigui adaptable en funció de la idiosincràsia de cada poble dels que habiten el món en general i dels Països Catalans, en particular.