1. Des de la CUP, entenem el pressupost municipal com a eina. Una eina que ens ha de servir per tal de redistribuir la riquesa de la ciutat, en un intent d’aconseguir un re-equilibri en les rendes dels i les terrassenques. És precisament en aquest sentit que la CUP de Terrassa vam facilitar (amb la nostra abstenció) l’aprovació inicial de les Ordenances Fiscals el darrer mes d’octubre. Aquestes ordenances regulen els tributs, taxes i preus públics que serveixen a l’ajuntament per obtenir els ingressos necessaris per desenvolupar la seva activitat. Amb aquestes ordenances previstes pel 2017 l’Ajuntament de Terrassa disposarà de gairebé 6 milions d’euros més d’ingressos, fet que semblava preveure un marge de maniobra gran per actuar en el pressupost.

Tot i això, aquesta millora en la redistribució de la riquesa que es preveia després de que l’ajuntament augmentés els seus ingressos, queda en paper mullat si no hi ha una correspondència quan ens referim a les despeses.

En primer lloc, cal atendre a la situació d’emergència social que pateixen molts i moltes terrassenques, conseqüència de la greu crisi econòmica que portem arrossegant des de fa gairebé deu anys, i que no és més que l’expressió més salvatge del sistema capitalista patriarcal en el que vivim. 3 desnonaments diaris, al voltant de 650 famílies en situació de vulnerabilitat extrema, un 16% de persones aturades...són una mostra d’aquest situació. L’Ajuntament, doncs, ha de ser un agent actiu en aquest “rescat social” i exprimir al màxim l’eina del pressupost per fer-hi front.

Als pressupostos del 2017, l’estalvi en deute que ha experimentat l’àrea de drets socials no ha estat reinvertit en augmentar les polítiques socials, és més, els diners que es destinen anualment a pagar a les entitats bancàries representen 10 vegades més el que es destina a polítiques socials d’habitatge.

2. Aquesta situació d’emergència social que pateixen moltes persones de la nostra ciutat és conseqüència, com hem dit, del sistema econòmic en el que vivim, on prima la lògica del benefici privat per sobre de la vida. Cal doncs, des de l’àmbit municipal, fer una aposta clara cap a models econòmics alternatius, que reverteixin aquesta lògica posant la vida de les persones al centre de l’economia. I per això, és un bon principi l’aposta per l’economia social i solidària, que planteja un canvi en les relacions econòmiques que s’estableixen entre les persones, dins i fora de la pròpia empresa, i amb les relacions que aquestes generen amb l’entorn.  En aquest sentit, la dotació destinada al consell d’economia social i solidària, recentment creat a proposta de la CUP, ens sembla clarament insuficient, i mostra la incapacitat de l’equip de govern a l’hora de fer efectives de manera real alternatives en el model productiu actual.

3. Quan parlem de redistribució de la riquesa també és fonamental parlar de la municipalització de serveis. El pressupost previst pel 2017 assigna al voltant de 24 milions d’euros a empreses externes que gestionen serveis bàsics municipals. Aquestes empreses, atenent a la lògica de l’economia de mercat, necessiten generar beneficis privats, que seran capaços d’assolir principalment de dues maneres: reduint costos (empitjorant condicions laborals o reduint la qualitat del servei) o pujant ingressos (augmentant el preu que els i les terrassenques paguem pel servei). Resulta evident, doncs, que una gestió directa del servei ha de permetre garantir unes condicions laborals dignes així com una bona qualitat del servei, a la vegada que permet revertir els possibles beneficis econòmics que se’n puguin derivar, directament a la ciutadania. En aquest sentit, volem destacar la voluntat de la gran majoria del ple per remunicipalitzar el servei d’aigua, ampliant però la perspectiva a la resta de serveis bàsics externalitzats.

4. El pressupost municipal ha de ser, també, una eina que garanteixi els drets civils i col·lectius de totes les persones que viuen a la ciutat. És preocupant que el pressupost del servei de ciutadania i drets civils depengui, pràcticament en exclusiva, del contracte programa amb la Generalitat, i que el personal fix del servei es redueixi a tan sols dues persones. Per altra banda, la seguretat a la nostra ciutat es basa única i exclusivament en la policia. Des de la CUP apostem per un nou model de seguretat, amb el qual s’ha compromès l’equip de govern, però que no es veu reflectit en partides concretes en el pressupost del 2017.

5. Apostem també per la democràcia directa i participativa, i creiem que l’àmbit municipal és òptim per tal que tots els ciutadans i ciutadanes decidim sobre els assumptes que ens afecten col·lectivament. Cal fer una aposta ferma, doncs, per la participació ciutadana, com a forma de recuperació de la democràcia en el seu sentit més ampli. I cal fer-ho, no només a través de proclames i de l’ús d’una certa retòrica, sinó posant tots els recursos necessaris, també econòmics, per fer-ho efectiu. En aquest sentit, el pressupost municipal pot esdevenir un termòmetre per veure si l’aposta per aquesta participació real és ferma o no. En els previstos per enguany, la partida destinada a qualitat democràtica s’ha vist reduïda a gairebé la meitat respecte l’any passat; mentre que l’aposta per desenvolupar una proposta de pressupostos participatius de la mà de la ciutadania és poc més que ridícula.

6. Per últim, cal uns pressupostos que apliquin la perspectiva feminista de forma transversal. En aquest sentit, ens alegrem que després de les reivindicacions que hem realitzat com a CUP en l’últim any s’hagi introduït als pressupostos un informe relatiu a la perspectiva de gènere. Ara queda veure si aquestes bones intencions es converteixen en una aplicació real i efectiva de la perspectiva feminista als pressupostos i a les polítiques públiques en general.