1. No hi ha cap dubte que els cos humà, o millor dit la nuesa del cos humà, és un dels grans tabús socials existents. Per això, la majoria de la població no és nudista a la platja ni tampoc practica el naturisme en altres activitats de la vida.

2. Tanmateix, que constatem aquesta realitat no equival a què sigui una pràctica fortuïta i natural. Ans al contrari, com qualsevol altre comportament social, té unes arrels d'aprenentatge social sobre com hem d'actuar i què és allò correcte i incorrecte.

3. Per això, una part de la societat considera que el nudisme és una idea força desgavellada, mentre una altra part no hi té res en contra però prefereix seguir vestint el banyador. I també per això les pràctiques naturistes i nudistes són encara minoritàries a la nostra societat. Desmitificar la importància del cos humà, tot i així, és un dels grans reptes del progrés de la nostra societat.

4. Més enllà de la ruborització que ens produeix pensar ens nosaltres mateixes i mateixos mostrant la nuesa en un espai públic poc concorregut (una platja, una piscina), els resultats de mostrar habitualment el cos nu apunten cap a un reconeixement del nostre cos i la seva acceptació tal com és. O sigui, perdem la vergonya a mostrar un cos que, també en una immensa majoria dels casos, no s'ajusta al 100% a l'estereotip de bellesa que hem creat i acceptat com a societat. O sigui, combatem la pressió estètica. A més a més, i desviant la mirada a les altres persones, exercim la capacitat de veure la bellesa de qualsevol cos, amb les seves imperfeccions i perfeccions.

5. Per això creiem que l'impuls a les pràctiques naturistes pot ser una passa en la millora de la qualitat de vida de les persones, tant a escala emocional com sexual. Són més que evidents, de fet, els trastorns psicològics i alimentaris que provoca la pressió estètica, que és l'omnipresent reivindicació publicitària i mediàtica de cossos sotmesos als cànons de bellesa actuals: Estar prim fins a emmalaltir, no tenir arrugues, no tenir canes, estar depilat, etc.. O sigui, actuacions per intentar amagar la pròpia naturalesa humana. 

6. I per això precisament proposem una petita passa en aquesta batalla: Que l'Ajuntament estudiï la possibilitat d'habilitar una franja horària dedicada al bany naturista en alguna de les piscines públiques de Terrassa (tal com es fa de forma consolidada a ciutats com Barcelona i les piscines Bernat Picornell; o a Bilbao i la piscina pública d'Artxanda).

7. També proposem que impulsi la celebració d'un "Dia sense banyador", amb caràcter anual, de forma que la ja existent pràctica naturista d'algunes ciutadanes de Terrassa quedi visualitzada degudament.

8. En tot cas, l'esperit d'aquesta proposta no només es basa en els aspectes positius en relació a l'acceptació del nostre cos que fomenta el naturisme; sinó que també respon a la necessitat de crear una oferta a una demanda ja existent. O dit d'una altra manera: No es tracta d'obligar ningú a practicar el naturisme, si no de possibilitar que ho puguin fer aquelles persones que ho desitgin a la ciutat.

Què s'ha aprovat?

L’Ajuntament habilitarà una franja horària dedicada al bany naturista en alguna de les piscines públiques de Terrassa (Sant Llorenç, La Maurina, Les Arenes, Vallparadís, Àrea Olímpica Municipal i poliesportiu del Pla del Bon Aire). 

La proposta de la CUP, oberta a millores, ha aconseguit un suport majoritari a la Junta de Portaveus celebrada aquesta tarda: Tant de l'equip de Govern (PSS i CiU), com de l'oposició (ERC i TeC), tot sumant 23 de les 27 regidores del Consistori. 

Inicialment, aquesta franja horària tindrà una durada mínima de 2 hores seguides en un mateix dia a la setmana i només serà apta per a persones sense banyador. Un cop acabada la temporada, l'Ajuntament realitzarà un informe sobre l'impacte que hagi tingut la proposta realitzada, proposant modificacions per tal d'adaptar-se a la demanda generada. 

A més a més, l'Ajuntament facilitarà la celebració d'un "Dia sense banyador", amb caràcter anual, per visualitzar una pràctica actualment ja existent entre una part de la ciutadaniade Terrassa.  

Finalment, l'Ajuntament informarà d'aquesta nova mesura al Club Català de Naturisme (CCN) per a que en faci la difusió que cregui convenient entre la seva massa social.