El passat ple del mes de juny es va produir a Terrassa un fet insòlit: 4 intervencions ciutadanes, dues d’elles acompanyades de propostes de resolució. Per una banda, la ciutadania organitzada amb l’objectiu de fer propostes per tal que la ciutat avanci. De l’altra, un entramat institucional, amb el Reglament Orgànic Municipal (ROM) com a màxima expressió, que l’únic que fa és posar-hi traves. I no és l’única vegada que passa. Va passar el mes de març amb els col·lectius feministes sense poder intervenir per terminis ni debatre les seves propostes; va passar al ple de residus, on hi va haver dubtes sobre la regulació de les intervencions; i passarà en aquest proper ple, on el Parlament Ciutadà tampoc podrà intervenir degut a uns terminis absolutament estrictes, ni tampoc presentar la seva pròpia moció de Democràcia.

Parlem de traves! Traves perquè el ROM no permet que hi hagi tantes intervencions ciutadanes en un mateix ple, traves perquè el ROM limita fortament el temps de les intervencions, traves perquè el ROM no permet que les propostes de resolució puguin ser presentades i debatudes per les pròpies entitats proposants. Què dolent aquest ROM que no ens deixa fer res malgrat la nostra voluntat...

No ens enganyem! El ROM és un reglament municipal que regula el funcionament de l’ajuntament i, com a tal, el seu contingut depèn únicament de la voluntat majoritària del ple. El ROM no és una llosa que ens han posat al damunt i amb la que hem de conviure, sinó que es tracta d’un problema de voluntat política el fet de modificar-lo en un sentit o un altre.

El debat no és nou. La reforma del ROM s’arrossega des de legislatures passades, i en particular des de l’inici d’aquest mandat. Diversos grups municipals l’hem treballat a fons, presentant més de 90 esmenes. Malgrat tot, sembla que el temps passa, i el final de legislatura s’acosta.

La reforma del Reglament Orgànic Municipal és una urgència perquè xoca frontalment amb el reglament de participació ciutadana aprovat, que no es pot desenvolupar com caldria perquè el ROM actual no ho permet. Un reglament de participació en el que hi veiem mancances, però que possibilita almenys (si fos possible aplicar-lo) un nou marc de relació ciutadania-institució.

Cal permetre la participació ciutadana a tots els òrgans de govern, possibilitar la presentació de propostes al ple per part de la ciutadania, així com ser debatudes conjuntament; regular l’accés a la informació com a element necessari per a la participació, augmentant també la transparència de l’administració municipal.

És una necessitat, doncs, posar tots els esforços necessaris des de l’oposició, però especialment des del govern municipal perquè aquesta reforma del ROM sigui afectiva abans que acabi la legislatura. Arribar al maig del 2019 amb el ROM al calaix, senzillament, seria un frau.

* Marc Medina, regidor de la CUP