La Candidatura d’Unitat Popular vol felicitar el conjunt de la militància i simpatitzants de la CUP-Crida Constituent per l’exercici de democràcia directa i participativa en què va consistir l’Assemblea Nacional Extraordinària celebrada el passat diumenge 27 de desembre.
Però si extraordinari ha estat el resultat de la votació, encara més extraordinària ha estat la campanya difamatòria i d'insults contra la CUP.
Aquells que ahir i avui se'n riuen de la nostra praxis assembleària, són les mateixes persones que mai no decideixen res de les postures dels partits després de les eleccions. Són aquelles a qui ja els hi va bé que un grup exclusivament d'homes blancs, encorbatats, decideixin el futur del país tancats en un despatx.
A excepció de Ciutadans i el Partit Popular, la resta de grups municipals han acordat revisar el reglament que regula el funcionament de la Sindicatura de Greuges per actualitzar i dignificar la institució, tot i que amb matisos a l'hora d’abordar-ho.
El ple de l'Ajuntament ha aprovat avui, per unanimitat, un nou paquet de clàusules socials en la contractació pública. Això significa que les empreses que vulguin accedir a un concurs amb l'Administració hauran de complir amb uns criteris socials molt avançats.
Concretament, les empreses hauran de presentar un Pla d'Igualtat entre homes i dones; un Protocol contra l'assetjament sexual; mesures per la conciliació laboral i familiar; i hauran de comptar amb més dones en llocs de responsabilitat.
Es tracta, per exemple, de la defensa d’una inversió de 900.000 euros per a la realització de processos participatius (especialment per a crear uns Pressupostos municipals de Terrassa co-dissenyat amb la ciutadania).
La CUP de Terrassa s'afegeix a l'emplaçament a Junts pel Sí, llançat per la CUP a nivell nacional, per a cloure el procés de converses amb una presidència alternativa a Artur Mas que pugui generar un ampli consens.
Creiem que la Constitució espanyola representa la imposició d'un ordenament polític i jurídic aliè, que no sols nega l'existència dels Països Catalans i el nostre dret a l'autodeterminació, sinó que institucionalitza la monarquia borbònica, el recurs a la violència contra les opcions independentistes alhora que impedeix la consecució d'un model socioeconòmic socialista.
Potser que la comunitat científica, en un futur llunyà, anomeni aquestes setmanes del nostre debat intern com un període geològic en sí mateix, el cupàssic. I és que no li falta raó al gag del programa televisiu Polònia (emès el passat 26 de novembre), quan es riu amablement de l’eternitat que ens costa, de vegades, prendre una decisió. Ni de l’alambicada estructura en que la que ens organitzem territorialment. Quina cupaire no va esclatar en una rialla sincera!
Abans de passar pàgina i tornar a tancar el tema de la violència masclista en un calaix fins el proper 25 de novembre de l’any que ve, voldria compartir algunes reflexions.
Com ara que, durant el darrer Ple de l’Ajuntament, el regidor del PP es va escandalitzar amb la CUP per haver vinculat l’exigència del desenvolupament del Reglament d’Igualtat amb els feminicidis (entesos com aquells assassinats a dones, pel simple fet de ser dones).
