La passada tardor vam encetar la campanya contra la proliferació de centres comercials a Terrassa, després de l’arribada d’Aldi, MediaMarket, Esclat, Mercadona, Bonpreu… Però segons l’equip de Govern, l’alerta era injustificada. Ja que l’obertura de grans superficies no danyaria el teixit comercial de proximitat ja existent.
Tenim la sensació que el motiu del debat encetat ahir al ple per Ciutadans no és pas afavorir i impulsar la radiotelevisió pública de Terrassa, si no anar preparant el terreny per la seva liquidació o la reducción pressupostària.
I diem això perque entenem que l’explicació de motius de la proposta incideix molt, massa, en la situación económica i viabilitat pressupostària d’aquesta societat municipal. Intuïm, de fet, que la idea que s’entreveu és que la televisió ha de deixar de perdre Diners perquye no és tan important. Que s’ha d’autofinançar.
Les botigues emblemàtiques són part de la memòria sentimental i històrica de Terrassa. Però la combinació de diferents factors està fent que alguns d'aquests comerços es vegin forçats a tancar, com hem conegut la setmana passada amb el cas d'Electrodomèstics Humet i la fi de la cistelleria del carrer de Les Parres.
Des de la CUP i TeC celebrem l'acord al que hem arribat aquest matí amb l'equip de Govern (PSC-CIU), per crear el servei que desenvolupi el "Programa de formes alternatives a la propietat en l’accés als immobles". I és que hi ha massa cultura de la compra i la propietat, i en canvi manquen formes no mercantilistes d’accés a habitatges i terrenys urbans. Com ara la masoveria urbana, la cessió d’ús, el dret de superfície i la copropietat (ja sigui compartida com temporal).
En què consta?
El 'cas Policia Local' continua donant cua i encara no s'ha celebrat ni l'acte de conciliació. De fet, la CUP Terrassa i la pròpia regidora denunciada han seguit rebent aquesta setmana les mostres de solidaritat de personatges i col·lectius d'allò més variats. Tant és així que ja són més de 400 adhesions personals i col·lectives al manifest.
La reunió entre l'equip de Govern i la delegació de la CUP, acompanyada dels col·lectius SAT i Alerta Solidària, ha conclòs fa escassos minuts a l'Ajuntament de Terrassa. La sensació inicial és de prudent satisfacció, donats els importants anuncis que ens ha fet arribar l'alcalde, Jordi Ballart. De fet, existeix una coincidència entre la CUP i l'equip de Govern sobre la necessitat de revisar el model policial a la ciutat.
Des de la CUP de Terrassa, d'Alerta Solidària i de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa hem consensuat la necessitat d'iniciar una campanya per respondre al què considerem un assetjament injustificat.
Els objectius principals de la campanya són: donar suport emocional i polític a la persona implicada en el procediment judicial, o sigui la Maria; dissoldre el grup d'antidisturbis de la policia local i proposar un nou model policial basat en la proximitat
La denúncia 'fantasma' presentada per un estrany grup de policies locals ha rebut entre ahir i avui un rebuig massiu a les xarxes socials, que han inundat els comptes de la CUP Terrassa de missatges de solidaritat.
En primer lloc, cal destacar el suport rebut des dels grups de Terrassa en Comú i ERC. Els respectius portaveus, Xavier Matilla i Isaac Albert, es posaren en contacte ahir mateix amb la regidora Sirvent. A més a més, altres regidors com Xavier Martínez (TeC) i Carles Caballero i Pep Forn també ens enviat missatges de suport.
Un grup de 15 agents de la Policia Local de Terrassa han interposat una querella contra la regidora Maria Sirvent, en tant que representant del grup municipal CUP-Terrassa. L'acusen un delicte d'injúries i calumnies, arran d'unes declaracions de la regidora durant el ple municipal de juliol de 2015.
La regidora rebé la notificació de la denúncia a principis de desembre. La data la citació està situada en el proper divendres 22 de gener, als Jutjats de Terrassa.
És igualment cert que tenim posicions diferents. Som conscients que l'opció finalment aprovada no respon als anhels d'una part de la militància de la CUP. Fet pel qual, i amb independència de quina opció ha guanyat, ara cal entendre i respectar les raons de les altres companyes. No celebrem cap victòria ni cap derrota. Perquè ara, a nivell intern, ens cal empatia entre uns i altres.
