En l'arribada al magnífic espai en el que treballarem els propers 3 dies, un edifici a tocar de la mar Mediterrània ja es comença a mostrar amb claredat, cares, converses, les persones del territori que ens acullen, on estem, dins un espai rebel d'unitat popular. Quan es fa fosc una magnífica lluna plena ens mostra amb un somriure també la seva complicitat

Una estona abans de l'aparició de la lluna la Miren Etxezarreta dialoga -des de una posició clarament socialista- amb el capitalisme, analitza i argumenta, com aquest sistema a partir de la propietat privada ens a portat a una distopia terrible, que a qui li pugui interessar s'ens està cruspint a poc a poc però amb una voracitat que provoca despossessió i morts, molt morts. La lluna, que he citat abans, amb el seu reflex sobre el mar sembla que ens recordi els camins de les migracions que, també debatem en la presentació d'una guia d'immigració que treballarem des de el municipalisme.

Hi ha molt eixos de treball que potser no cal aprofundir en cada un d'ells, però sí del Procés constituent i independència que amb la Teresa Forcades junt amb altres ponents crea un espai de debat molt i molt interessant. També participant i fent-nos costat en el nostre procés i d'estratègies d'alliberament les companyes dels diferents pobles que formen la Europa que volem; des de Vaggelis Moschos que ens parla de la extorsió i l'experiència de Grècia, Cat Boyd ens fa una seria reflexió en quant a el fracas de l'esquerra a l'hora d'argumentar amb claredat tant en el referèndum a Escòcia com en el Brexit. Compartint taula i debat també ens parla la Hawzhin Azeez del Kurdistan de la seva experiència amb l'imperi Turc i de la necessitat de tenir l'anomenat pla B.

El municipalisme - el nostre ADN- com a procés de transformació contra el capitalisme, un visió des de un urbanisme feminista argumentat per la companya Blanca Gutiérrez. Municipalisme o ruptura un eix de debat en el que hi són alcaldes i regidores de diferents ciutats que formen part dels pobles colonitzats per l'Estat-nació espanyol.. gent de Puerto Real, Iruña de A Coruña i de les nostres candidatures d'Unitat Popular-PA. Com a col-lectiu d'esquerres i ecologista hem de dialogar amb la naturalesa i es fa, per exemple, en un taller de mapeig de conflictes ambientals o debatent de la sobirania alimentària de la mateixa manera que de la energètica i el model que volem en la República Catalana.

Els aprenentatges constituents d'Amèrica Llatina, un altre eix de de debat entre la taula i les companyes que hi assisteixen, l'Alejandro Fierro ens argumenta com una experiència revolucionària, transformadora i de les classes populars com la de Veneçuela, es pot transformar en una contra-revolució tramada a partir de les elits del capital. La gent del SAT, ens expliquen algunes experiències en els seus seus intents de dur a terme la reforma agrària i com l'oligarquia del terratinents s'hi oposa amb una enorme ferocitat-moltes companyes del sindicat estan en busca i captura pel sol fet d'expropiar en una gran superfície comercial de material escolar per les seves filles- ens explica l'Óscar Reina amb la seva enorme humanitat.

I per anar tancant, dins l'eix Procés Constituent una taula de dones argumentant sobre el Referèndum Català, tècnicament defensat per l'Elisenda Paluzie i politicament per l'Anna Gabriel. Bé i per anar agafant gana per la posterior dinada popular que va servir per posar punt i final a les molt intenses jornades, una molt bona xerrada, "el medi ambient i l'ecologisme" vist des de l'Ecofeminisme de la Yayo Herrero que ens parla entre molts altres arguments de l'acumulació primitiva per part del capitalisme fins a la capacitat del mateix de transformar-se en un actor ecològic mitjançant una teranyina de complicitats amb acadèmics i/o fundacions i associacions mal dites ecologistes.

Ara sí que soc jo el que poso punt i final però, i com no podria ser d'altre manera, agrair a l'excel-lent grup d'homes i dones que al voltant del Quim Arrufat van fer possible construir un espai de sobirania popular, d'empodarament de totes i tots de les nostres vides. No va faltar en cap moment res material com tampoc espiritual per sentir-nos com una autèntica tribu.