Moltes vegades hem dit que a la CUP no li fa por l’autocrítica. I que encara n’hauríem de fer més. I avui podríem afegir: Que tampoc no falti l’humor. L’animus jocandi. Riure-se’n d’un mateix. Així hem enfocat aquesta llufa, amb crítica i autocrítica. Per què la macdonalització que pateix Terrassa és del tot rebutjable, però potser arriba el dia en que ens veureu a un McDonalds. O a un Mercadona. O tantes altres coses. Perquè tenim contradiccions. I també podem caure enlluernats, en alguna ocasió, per un establiment fàcil i barat. 

Però malgrat la seva dimensió molt i molt inferior, es tracta d'un establiment icònic que no només ajuda a empobrir la restauració local, sinó que empobreix també la salut pública dels consumidors.  

I tot i així, el nou McDonald’s no és més que la guinda de tantes i tantes obertures: Una dotzena de supermercats entre Mercadona, Esclat, Condis, Caprabo, Eroski… Un nou centre comercial de 30.000 metres quadrats, que destruirà el teixit comercial de barris com Montserrat… I no té aturall.       

Aquestes construccions han estat avalades de forma acrítica per l'Ajuntament de Terrassa, i més concretament per les regidories de Promoció Econòmica, de Comerç i d’Urbanisme. Es tracta, tanmateix, de projectes que xoquen frontalment amb les polítiques de suport al comerç local i l'Economia Social i Solidària (ESS). Un sector que, suposadament, l'Ajuntament també porta a terme. 

Però és aquí on radica la clau: No es poden ficar ous en cada cistell, perquè són models antagònics: O amb l’economia social i la creació i producció de valor… O amb l’economia especulativa i insostenible. No prendre partit és complicitat. Toca triar. Fins i tot les excuses dites entre bambolines ("no podem fer res", "no tenim competències"...) quedaran ara desmentides, gràcies a la presència de l'alcalde Ballart a la inauguració del nou McDonald's. Aquesta és la llufa de veritat. Nosaltres, almenys, convidem a la ciutadania a caminar juntes cap a una polis genuïna i diversa. I no cap a la ciutat macdonalitzada.