Remenàvem llibres de segona mà i cartells a punt de caure en quatre pedaços, a una llibreria de vell al casc antic, quan el tingué a les mans: Un cartell de l’Editorial Moll, estètica dels joves 80, que deia: “Alerta amb el que et poses dins el cap”.

L’editorial promocionava així tant la lectura, com fer-ho de manera reflexiva. I no pas llegint qualsevol cosa: També amb criteri. Per formar-te. Amb les revistes també passa: No és el mateix llegir la ¡Hola!, Muebles y Cocina o Man’s Health… Que obrir les pàgines de La Directa, El Salto i La Marea. No ho és ni ho serà, però no pas per una qüestió d’elitisme. La presència de revistes del cor i de moda –entre d’altres- pot ésser necessària per a la pluralitat de gustos, però calia corregir la seva preponderància a la Biblioteca Central de Terrassa.

L’aprovació del “Racó de Pensament Crític” proposat per la CUP és una bona notícia. I és que el paper de les administracions és clau: Han de portar endavant polítiques públiques de foment de la cultura. I sense dubte, l’elecció del catàleg de revistes que s’oferten juga un paper determinant en quin tipus de societat civil i opinió pública volem fomentar: Crítica i activa... O passiva i naïf.

Per això necessitem que les biblioteques siguin espais de trobada, tot concedint ajudes per la compra de catàlegs temàtics i promovent campanyes de foment de la lectura als mitjans de comunicació locals. Com també han de ser les llibreries de Terrassa espais de socialització d’experiències. Però vet aquí que tenim un  problema: N’hi ha ben poques.

Les amants de l’assaig com Synusia i La Temerària, llibre en anglès a Come In, novel·la gràfica a Rambla Còmics i Landromina. Re-Read, que si bé és franquícia, la cuiden amb delicadesa. Atenea, Cinta, Sant Jordi i altres papereries. La llista de llibreries independents és preciosa, però ben magra. Hi manquen noms a la llista, és clar, però encara seria una xarxa massa petita per una ciutat de 220.000 habitants.     

I encara toca restar. El Cau Ple de Llunes? No és més que la Casa del Libro, amb reminiscències del que un dia fou. Mantenen el nom, molt estimat a l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Però els diners acaben a la mateixa butxaca: El Grup Planeta. Un empori de la comunicació que, tal i com revelava Santi Eraso a les pàgines d’El Salto, és propietari d’aquesta cadena de llibreries, 64 editorials i té accions a La Razón, Atresmedia (La Sexta, Antena 3), a banda de participacions a Vueling i Banc Sabadell. El que un dia fou El cau ple de llunes, ja no ho és. No hi tornem.       

I restem també la FNAC: La bona cooperativa catalana. Però què té de cooperativisme, exactament? Fer-te soci per a tenir petits descomptes en el consum? Això no és transformar l'economia en termes socials (tot i que el debat dóna per un altre article).    

Llibreries independents, versus cadenes multinacionals. Són dues maneres radicalment oposades per entendre el desenvolupament de la ciutat i el seu ecosistema cultural. I com que la realitat és aquesta, no hi pot haver indiferència de l’Administració. No es pot entregar al mercat la gestió cultural, sense plantejar-se una política de contrapès. Per això cal afavorir lloguers socials per a petites llibreries perifèriques o als barris terrassencs desertificats comercialment.

Cal desenvolupar mercats de llibre al carrer, més enllà de Sant Jordi. Com pot ésser que terrassa no tingui cap fira del llibre? Cal fomentar la lectura als Ferrocarrils i els trens de Renfe, abans que els telèfons mòbils converteixen Black Mirror en el nostre dia a dia. Com apuntava el Roc Padró arran de les recents proves de selectivitat, que van omplir els vagons de FGC cap a la UAB de joves bulliciosos i plens de vida, “ens cal més alegria en el mar d'indiferència, mala llet i alienació que es respira cada dia al transport públic”. 

També calen més soques d’arbres on deixar llibres d’intercanvi, com aquesta bona iniciativa de la xarxa de biblioteques. I tampoc costa gaires diners posar unes taules amb cadires a un jardinet, convidant a seure-hi. I al costat, un petit taulell amb llibres d’intercanvi. L’escriptora Bel Olid ho resumeix així: “En canvi té un gran valor. A algú se li ha acudit la idea, ha decidit fer-ho, li han fet costat. I un temps més tard, uns quants podem gaudir de llibres i de feina amb terrassa al sol, fressa d’ocells, ombra d’arbres”. 

Necessitem audàcia per promocionar la lectura en paper. La feinada de les bibliotecàries, sempre ideant un nou expositor temàtic o una altra iniciativa. L’empenta dels i les llibreteres. I acompanyar-lo des de l’Ajuntament: Amb polítiques públiques orientades a augmentar l’ecosistema de llibreries independents, biblioteques i arxius dins la ciutat.

O sigui, orientades a posar-hi molt i bo, dins el cap.

* Ander Zurimendi és militant de la CUP