La CUP celebra que el Bisbe de Terrassa, Jopse Ángel Saiz Meneses, s'abstingués de participar al Seguici d'Autoritats amb motiu de la jornada gran de la Festa Major. De fet, la CUP considera que el Bisbe s'ha vist forçat per la encara incipient pressió (tot i que continuada i augmentada al llarg de la legislatura) que reivindica separar els actes religiosos dels públics.   

I és que, l'any 2015, la regidora Maria Sirvent ja es va negar a participar del Seguici tot entenent que es tracta d'una representació de l'Adminsitració Pública i no pas de l'Església Catòlica (o qualsevol altra confessió). Per això, rebutgem la presència de jerarques eclesiàstics en els actes oficials de l'Ajuntament. L'aparentment voluntària decisió del bisbe Saiz Meneses de no participar del Seguici és una mostra de sentit comú per la seva part. Ara bé, que arriba amb dècades de retard i que en cap cas s’hauria d’haver produït en el marc d’un estat democràtic on la separació Església-Estat ha de ser inviolable.

Tanmateix, vivim a un Estat espanyol on encara es celebren Funerals d’Estat catòlics (atemptat 11-M), on el patrimoni de l’Església gaudeix de privilegis fiscals (com no pagar el que els pertoca per l’IBI) i on la confessió catòlica rep un finançament econòmic amb els diners de tota la societat.

Tot i així, la CUP creu que sigui un cas exclusiu de l’Estat espanyol. Als Països Catalans tenim postres greus d’injerència catòlica en el conjunt de la societat. Com ara els atacs continuats del cardenal de València, Antonio Cañizares, en contra de les persones LGTBI (que voregen els delictes d'incitació a l'odi), o del finançament econòmic per part de la Generalitat de Catalunya a les escoles que segreguen per sexes. 

Per això, la fita d’aquest diumenge és petita en comparació amb tota la tasca que ens queda per fer. Tanmateix, mostra l’acumulació d'agents polítics en aquesta línia (juntament amb TeC i ERC).