"L’habitatge és un dret bàsic i no una mercaderia!". Aquesta frase, que la CUP ha repetit centenars de vegades, no és altra cosa que el que ja està recollit dins les normatives autonòmiques, estatals i europees (com per exemple la Carta dels Drets Fonamentals). Tot i això, la realitat dista molt d’acostar-s’hi. 

A Terrassa, les darreres dades disponibles parlen de més 12.000 pisos buits a la ciutat, dels quals un 30% serien propietat d’entitats bancàries o grans tenidors. A l’altre costat de l’equació hi tenim gairebé 2,5 desnonaments diaris (la majoria dels quals per impagament del lloguer o per ocupacions), gairebé 5000 persones apuntades al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, així com un parc públic de lloguer de poc més d’un 1% del total d’habitatges a la ciutat. 

Segons Marc Medina, regidor de la CUP, "resulta evident que Terrassa viu una situació d’emergència habitacional, que s’agreuja cada dia que passa, i que és una necessitat urgent l’ampliació del parc públic d’habitatges destinat a lloguer social".

En aquest sentit, la CUP creu que cal explorar totes les vies legals possibles amb l’objectiu d’ampliar aquest parc d’habitatge públic. Per això, el regidor Medina proposa estudiar la via de l’expropiació definitiva dels habitatges buits propietat d’entitats bancàries o grans tenidors.  

Aquesta expropiació definitiva passaria per la modificació puntual del POUM, amb l’objectiu de canviar els sistemes urbanístics d’aquests habitatges buits i convertir-los en habitatges dotacionals o habitatges de protecció oficial. Un cop feta la modificació del POUM, l’Ajuntament de Terrassa, a l’empara de la Llei d’Urbanisme (DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme) iniciaria els processos d’expropiació definitiva d’aquests habitatges i els destinaria a l’ampliació del parc públic d’habitatge de lloguer social.

Marc Medina explica que aquesta via va un pas més enllà del que contempla la Llei 4/2016 del Parlament de Catalunya, que ja preveu l’expropiació temporal d’habitatges buits entre 4 i 10 anys. "Com a CUP, creiem que l’expropiació temporal, malgrat ser una opció possible per atendre la greu situació d’emergència habitacional que viu la ciutat, té riscos evidents". Entre ells, pot acabar esdevenint un segon rescat a les entitats bancàries, ja que l’Ajuntament haurà de pagar per aquestes expropiacions. I 10 anys després, haurà de retornar el pis en bon estat a aquests grans tenidors, que tornaran a disposar del pis en perfecte estat.

L’expropiació definitiva, per contra, és evident que suposarà també un cost per l’Ajuntament, que n’haurà d’assumir l’expropiació; amb la diferència que aquests habitatges ja formaran part de forma permanent del parc públic de lloguer social.

En aquesta línia, i entenent que el debat sobre l’ampliació del parc públic de lloguer ja s’obrirà al proper ple municipal, la CUP presentà esmenes a la proposta de TeC amb l’objectiu d’introduir la via de l’expropiació definitiva d’habitatges buits.